martes, 28 de agosto de 2018

Quan es creuen un bon guió, bona música, bons actors i enginy en la direcció, la diversió està garantida


A vegades, quan surts d'una sala de projecció ho fas amb la sensació que has assistit a un treball digne i fet amb molta cura. Aquesta és la impressió que vaig tenir després que s’aturés el scroll que anava identificant totes les persones que havien tingut alguna cosa a veure amb la pel·lícula 'Yucatán', des del seu director, Daniel Monzón, fins als extres que omplen la pantalla dins i fora del creuer que els porta de Barcelona a Yucatán i Recife amb escales al Marroc i Les Canàries, passant per la música, que entenc que és un dels seus millors valors. No és estrany, per això, que el primer producte que vam conèixer de 'Yucatán' va ser el clip musical de la cançó que Carlos Jean va compondre per a la pel·lícula i que interpreta al amb Teyou, Annya i Big Mama Swing.



Intueixo que Monzón no pensava allargar el metratge fins les dues hores que acaba durant quan va concebre el projecte però que es va atrevir a preservar-lo quan va veure que l'atenció i la diversió de l'espectador es mantenien sense dificultat al llarg de la història. Cal felicitar-lo a ell i al coguionista, Jorge Guerricaechevarría, per aconseguir-ho.

'Yucatán' demostra que no és just encasellar a actors i directors en un paper i un gènere determinats. Daniel Monzón soluciona bé la papereta de dirigir pel·lícules dures com 'Celda 211' o 'El Niño' i també la d’una comèdia entretinguda com la que avui ens ocupa. De Luis Tosar podem dir el mateix. Fins i tot de Joan Pera, que exhibeix aquí més registres que les del personatge apocat i divertit amb el qual solem identificar-lo. Stephanie Cayo i Rodrigo de la Serna ratllen a un molt bon nivell, fins i tot sortejant la dificultat de cantar, ballar i tocar el piano que els correspon interpretar en aquesta ocasió.

                         De la Serna, Cayo, Monzón i Tosar

Probablement algú qüestionarà la credibilitat d'algunes escenes o la imatge una mica tòpica i negativa que es dóna de Casablanca o Recife. Però es tracta d'una comèdia, certes concessions a l'exageració són acceptables i no posen en qüestió la convicció que és una pel·lícula que val la pena assaborir. Potser arriba amb retard. A principis d'estiu hauria estat un bon antídot per a una societat com la catalana i l'espanyola massa enredades en discussions i males cares i poc predisposades a plantar cara al món amb somriures com els que provoca 'Yucatán'.


Siscu Baiges

No hay comentarios:

Publicar un comentario