Hi ha llibres de lectura imprescindibles de l'existència
dels quals ens assabentem quan ja porten temps en circulació. No sé si és culpa
nostra, per distracció o desbordats per la sobredosi d'informació que ens
envolta, o d'una societat que prima més la promoció del quadern improvisat d'un
'youtuber' amb cap cosa interessant
per explicar que la difusió d'un treball conscienciós o arriscat com el que hi
ha darrere de "Terra endins: Vida i mort a la ruta líbia cap a
Europa" (Libros del K.0.). El
periodista Karlos Zurutuza està darrere d'aquest treball que hauria de conèixer
tota persona interessada i escandalitzada amb el que està succeint amb la
immigració que intenta saltar a Europa travessant el Mediterrani des del nord
d'Àfrica i, en aquest cas, més concretament Líbia.
Zurutuza i el fotògraf Ricard García Vilanova han conegut
la realitat líbia des de 2011, quan van formar part del considerable grup de
periodistes que es van desplaçar al país per informar de la revolució que va
fer caure a qui semblava intocable dictador Muammar al-Gaddafi. Després de la
mort de Gaddafi, Líbia es va escindir. Es van formar dos governs contraposats i
el país va caure en mans de nombroses guerrilles que es van fer forts a ciutats
i regions diverses. Els periodistes van marxar. Per seguretat personal i perquè
el que estava passant era massa complicat d’explicar i entendre. Tampoc el
poder polític i mediàtic mundial té massa interès en entrar en detalls del que passa
avui a Líbia i perquè.
Líbia va seguir interessant als italians que veien com
desenes de milers d'immigrants arribaven al seu territori empesos al mar per
màfies que els treien tants diners com podien i rescatats per vaixells de la
Marina italiana, primer, i europeus després, al costat dels de les ONG que es
van animar a reduir en la mesura del possible el nombre de vides perdudes a la
Mediterrània. La pressió sobre Itàlia es va fer insuportable, especialment per
al nou govern barreja d'ultradreta i populisme suposadament d'esquerres, i el
ministre de l'Interior, Matteo Salvini, arribat al càrrec el mes de juny passat,
va decidir tancar els ports del seu país als immigrants recollits al mar. Malta
es va sumar a la festa i també ignora les peticions desesperades de
desembarcament d'immigrants que li arriben.
"Que els tornen a Líbia", responen els governs
italià i maltès quan reben aquestes peticions. I això és l'últim que volen escoltar
els que han estat rescatats. El que aquestes persones expliquen ja en els
vaixells que els han pujat des de les seves fràgils embarcacions és que a Líbia
han patit i vist de tot: violacions, assassinats, abusos de tota mena,
xantatges, esclavisme, cops, fam ...
Zurutuza es fica a la boca del llop i explica la realitat
d'aquesta Líbia de la qual no en sabem res. Distingeix entre el tracte que
donen als migrants les màfies de traficants de persones i els guardes costaners
libis finançats amb diners europeus. No tot es pot resoldre amb un "Europa
tanca els ulls davant unes autoritats líbies que es queden amb els seus diners
i tracten els migrants com a animals". També les ONG cometen errors. Però,
alhora, el periodista basc es pregunta si "sap algú de la Unió Europea el
que està passant a Líbia?".
Si la Unió Europea o qualsevol de nosaltres vol saber com
és la Líbia de la qual parteixen aquestes persones a la recerca d'una vida
digna que difícilment trobaran entre nosaltres és bo que devori les 141 pàgines
de "Terra endins". Allà estan condensats nombrosos reportatges, les
vides i aspiracions de moltes persones de carn i ossos, les raons per les que
l'esperança i l'horror es barregen a Líbia. Zurutuza porta anys explicant
històries com aquestes a 'Al Jazeera',
'The Guardian', 'Vicenews', 'Político', 'Monocle' o 'Middle East Eye'.
'Terra endins' ens retreu que a més de donar
suport a les ONG que rescaten persones a la Mediterrània i criticar la
insolidaritat de tantes administracions públiques no ens esforcem més per
entendre per què succeeixen aquestes tragèdies humanitàries i com són els que
les pateixen i els que conviuen amb ells. La realitat és la que Karlos Zurutuza
ens explica de primera mà. Conèixer-la ens vacunarà contra les històries
senzilles de 'bons' i 'dolents'. La qual cosa no eximeix, més aviat al
contrari, de denunciar i lluitar contra el drama humà que 'Terra endins' posa
davant els nostres ulls.
Siscu Baiges
No hay comentarios:
Publicar un comentario