Remei Sipi viu a
Barcelona des de fa 46 anys. Va néixer a Guinea Equatorial i en els seus
escrits ens ha acostat sovint a la vida de les dones migrants africanes. L’editorial
Wanafrica acaba de publicar el seu darrer llibre, que ha titulat, “Dones
africanes. Més enllà del tòpic de la jovialitat”. L’objectiu d’aquest assaig és
“mostrar que les dones de les diferents
societats africanes no accepten passivament un destí que no han elegit, tal i
com moltes vegades se les presenta als mitjans de comunicació occidentals, sinó
que lluiten malgrat les barreres que els posen els seus governs, les seves
religions, les seves tradicions i els seus marits”.
L’autora reconeix que
parlar de “dones africanes” peca d’una generalització excessiva i que cal
baixar a la realitat de cada país o cada regió del continent africà per filar
més prim en la realitat de cada col·lectiu femení. Però assenyala elements
comuns com la seva funció en la lluita contra el colonialisme, durant els
processos d’independència i la supervivència de les famílies. Un dels capítols
està dedicat, precisament, a parlar de les diverses tipologies de família africana
i el paper que hi juguen les dones. Si han estat i encara són força invisibilitzades
als països del Nord, les africanes han patit i pateixen aquesta marginació
agreujada per unes condicions de salut i alimentació molt més fràgils.
Àfrica lluita contra la
tradició de la mutilació genital femenina que encara es practica a 28 països,
tot i que a 11 és il·legal i que la Unió Africana ja va aprovar el 2003 que s’havia
d’eliminar. Cada segon cinc nenes hi són sotmeses a dia d’avui. D’altres
tradicions juguen contra l’alliberament de les dones. S’entén que el combat
feminista tingui molta feina a fer a l’Àfrica i Remei Sipi ens presenta les
diverses formes que hi adopta, sovint no coincidents amb les idees i propostes del
feminisme ‘occidental’.
‘Dones africanes’ acaba
amb un apartat dedicat a autores que han fet aportacions notables a la cultura
tant des de dins com des de fora del continent. Repassant aquest capítol ens
adonem de com en som d’ignorants pel que fa a la literatura africana i
confirmem la necessitat que llibres com “Dones africanes” caiguin en quantes
més mans millor. Per llegir-los i aprendre del seu contingut, clar!
Siscu Baiges
No hay comentarios:
Publicar un comentario