El mundo diferente que desvela Fernando Trías de Bes

 Fernando Trías de Bes pertenece a esa estirpe de personas que saben explicar con gracia, sencillez y claridad los temas que investiga y expone. Por eso son tan buscados en las tertulias audiovisuales y venden tantos ejemplares de los libros que escriben. Este economista, formado en ESADE y en la universidad de Michigan, escribió en 204 el libro “La buena suerte”, junto a su colega, Álex Rovira, del que se vendieron más de cinco millones de copias y se tradujo a unos cuarenta idiomas. Es evidente que detrás de este éxito editorial sobre la capacidad de personas de labrarse un buen futuro había algo más que “buena suerte”.

Su último trabajo es “Una historia diferente del mundo”, que viene a ser una continuación de “El libro prohibido de la economía”, que se llevó el premio Espasa 2015. En los libros de Fernando Trias de Bes el subtítulo es tan importante o más que el propio título. En “El libro prohibido de la economía” añadió “Lo que las marcas, los bancos, las empresas, los gobiernos… no quieren que sepas”. En “Una historia diferente del mundo”, también de Espasa, subtitula “Cómo las emociones y los instintos determinan el funcionamiento y el devenir de la humanidad”.

Trías de Bes considera que quien no comprenda que las leyes sociales están sujetas a las leyes de la naturaleza humana nunca entenderá el mundo. Y que la razón de ser de su libro es mostrar que esa naturaleza humana está tras la organización de las sociedades, que los inventos sociales con los que funciona el mundo surgieron de ella, de las conductas, las emociones y los instintos que nos mueven a las personas.

Desglosa la historia de la humanidad en quince capítulos con ese estilo que anima a la lectura, independientemente de que se esté de acuerdo o no con sus reflexiones. Es evidente que tras leer “Una historia diferente de mundo” sale uno más culto y documentado. También con ganas de polemizar con el autor sobre algunas de sus conclusiones. Lo cierra con las diez principales emociones, conductas e instintos que, según él, “subyacen, explican y determinan nuestro funcionamiento y devenir”. A saber: ansia de poder, libertad, corrupción, miedo a perder, confianza, guerra, seguridad, especulación, afán de control y respuesta a incentivos.

Acabó de escribirlo en abril de este año, cuando la pandemia del coronavirus seguía acechándonos, lo que le lleva a añadir a esas emociones un elemento a tener muy en cuenta: la fragilidad del ser humano. Y a la hora de mirar hacia el futuro, Trías de Bes argumenta que “el ser humano puede predecirlo todo, excepto la aleatoriedad, las locuras colectivas o los cisnes negros”, pero añade que se trata de una “incapacidad bendita” porque “significa que la humanidad sigue sujeta a lo impredecible de la vida, cualidad que, a la postre, es lo que la hace hermosa”.

 

Siscu Baiges

El món diferent que revela Fernando Trías de Bes

 

Fernando Trías de Bes pertany a aquesta estirp de persones que saben explicar amb gràcia, senzillesa i claredat els temes que investiga i exposa. Per això són tan buscats en les tertúlies audiovisuals i venen tants exemplars dels llibres que escriuen. Aquest economista, format a ESADE ia la universitat de Michigan, va escriure en 204 el llibre "La bona sort", al costat del seu col·lega, Àlex Rovira, del qual es van vendre més de cinc milions de còpies i es va traduir a uns quaranta idiomes. És evident que darrere d'aquest èxit editorial sobre la capacitat de persones de dissenyar-se un bon futur hi havia alguna cosa més que "bona sort".

El seu últim treball és "Una història diferent del món", que ve a ser una continuació de "El llibre prohibit de l'economia", que es va endur el premi Espasa 2015. En els llibres de Fernando Trias de Bes el subtítol és tan important o més que el mateix títol. A "El llibre prohibit de l'economia" va afegir "El que les marques, els bancs, les empreses, els governs... no volen que sàpigues". A "Una història diferent del món", també d'Espasa, subtitula "Com les emocions i els instints determinen el funcionament i l'esdevenir de la humanitat".

Trías de Bes considera que qui no comprengui que les lleis socials estan subjectes a les lleis de la naturalesa humana mai entendrà el món. I que la raó de ser del seu llibre és mostrar que aquesta naturalesa humana està darrere de l'organització de les societats, que els invents socials amb què funciona el món van sorgir d'ella, de les conductes, les emocions i els instints que ens mouen a les persones.

Desglossa la història de la humanitat en quinze capítols amb aquest estil que anima a la lectura, independentment que s'estigui d'acord o no amb les seves reflexions. És evident que després de llegir "Una història diferent de món" surt un més culte i documentat. També amb ganes de polemitzar amb l'autor sobre algunes de les seves conclusions. El tanca amb les deu principals emocions, conductes i instints que, segons ell, "són subjacents, expliquen i determinen el nostre funcionament i devenir". A saber: ànsia de poder, llibertat, corrupció, por a perdre, confiança, guerra, seguretat, especulació, afany de control i resposta a incentius.

Va acabar d'escriure’l l'abril d'aquest any, quan la pandèmia del coronavirus seguia assetjant-nos, la qual cosa el du a afegir a aquestes emocions un element a tenir molt en compte: la fragilitat de l'ésser humà. I a l'hora de mirar cap al futur, Trías de Bes argumenta que "l'ésser humà pot predir-ho tot, excepte la aleatorietat, les bogeries col·lectives o els cignes negres", però afegeix que es tracta d'una "incapacitat beneïda" perquè "vol dir que la humanitat segueix subjecta a una vida que és impredictible, qualitat que, de fet, és el que la fa bella ".

 

Siscu Baiges