19 articles que sintetizen una proposta constructiva per la relació entre persones i comunitats

 

El món viu temps convulsos, temps de crisi, temps de canvis que han fet perdre totes les certeses, potser simplement ens han fet veure que les certeses no existeixen ni han existit mai. Davant d’això molts han volgut recuperar la pertinença a un grup –la tribu- per fer front al futur. Això s’ha manifestat en les darreres dècades de formes diverses en diferents llocs del món. El trumpisme als Estats Units, el Brèxit al Regne Unit o l’èxit de Salvini i Meloni a Itàlia són un retorn a passats imaginaris que donen refugi als seus seguidors d’una realitat que no els agrada, d’un malestar real i segurament justificat.

La manifestació d’aquest corrent a Catalunya a estat l’independentisme. Les conseqüències del debat - i de les accions- secessionistes han estat nefastes. El mal fet a l’economia catalana és innegable, la fugida d’empreses n’és el paradigma més clar així com  la pèrdua d’oportunitats davant d’altres ubicacions  de noves indústries (bateries elèctriques, automoció...). Res de nou, ja va passar al Canadà, on els diferents referèndums independentistes van portar al Banc de Montreal a fixar la seva seu a Toronto

Però el pitjor de tot ha estat la profunda escletxa que s’ha produït dins la societat catalana;  amics que no es parlen, tensions familiars o simplement viure en una bombolla on s’ignora als demés o, el que és pitjor, a culpar-los dels nostres mals. Benvinguts al trumpisme i, si ens apureu, al putinisme.

Vivim en la Catalunya del mal humor. La independència és una opció política respectable, però en som molts que creiem i defensem que hi ha altres camins fer organitzar-nos políticament. L’estat de les autonomies ha tingut les seves virtuts i segueix sent una bona eina per alguns. Tot i això altres pensem que cal establir les bases per fer un pas més en el nostre sistema organitzatiu polític. Volem un estat no centralitzat, amb governs compartits i amb el màxim respecte a la diversitat. Volem dialogar amb els altres i ser capaços de dubtar. Volem respecte. Volem uns Catalunya i una Espanya que siguin de tots. Volem, en definitiva, un estat federal.

No és una cosa que hagi d’arribar avui, ni demà. Superar el model autonòmic és una tasca difícil que exigiria d’entrada una reforma constitucional difícilment imaginable hores d’ara, però mentrestant cal anar treballant, cal fer pedagogia. Cal explicar que vivim en un món complex en el què, per tant, les respostes simples són fal•làcies. Això és el que intentem fer amb aquest llibre, “Federalisme fàcil”.

Si féssim una pregunta  entre la població sobre que és el federalisme  molt probablement trobaríem que la majoria de les persones enquestades no sabrien respondre d’una manera encertada o aproximada. El federalisme és un tema complex la concreció del qual sembla reservada als especialistes en política o dret.

El federalisme té un impacte directe a la vida de les persones, des de l'educació i la salut fins a la seguretat, el medi ambient, la cultura, l’economia, el treball o la justícia. Si entenen com funciona el federalisme, els ciutadans poden participar més activament en la presa de decisions i exigir respostes als governs que els representen.

A les biblioteques podem trobar gran quantitat de llibres que estudien el  federalisme des d’una òptica  del món acadèmic, necessaris però sovint feixucs.

Fruit de la col·laboració entre EL TRIANGLE i CLUB CÒRTUM  i gràcies als 19 autors del diferents capítols neix “Federalisme fàcil”, un llibre entenedor,  amb la voluntat que serveixi  per analitzar i comprendre  com el federalisme pot ser l’eina que permeti una relació millor entre persones i entre comunitats i països.

El federalisme és, alhora, una idea i un camí. Us animem a recórrer el que ens proposa aquest llibre, des del pròleg inicial, on es defineix que és federalisme, fins la cloenda, amb l’horitzó que ens proposa, passant per la seva concreció en els diferents àmbits de la nostra societat i convivència. Sempre de la mà de la bona voluntat, el diàleg, el respecte, la fraternitat i l’esperança que una societat i una humanitat millors són possibles.

Aquest diumenge 23 d'abril, en podreu adquirir exemplars a la parada de Federalistes d'Esquerres, al xamfrà de Diputació amb Rambla de Catalunya, i també a la parada de llibres que hi haurà davant l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

 

Las farmacias, ¿servicio público o negocio privado?

 

Es imposible leer el libro “De venta en farmacias. Una denuncia del negocio de la salud desde dentro” (Editorial Penguin Random House) de los hermanos Felipe y Raúl de la Fuente sin que eso influya en la forma como vemos el servicio que nos ofrecen esos centros de preparación y dispensación de medicamentos y las personas que nos atienden.

Ser farmacéutica es “la profesión más bonita del mundo”, asegura la licenciada en Farmacia y divulgadora científica Gemma del Caño en el epílogo del libro. Y sus autores bien seguro que coinciden con ella, pero a lo largo de sus casi trescientas páginas ponen al descubierto un mundo que suele pasar desapercibido para los clientes de las farmacias. Nos cuentan todo aquello que se comercializa en ellas y que no tiene ninguna eficacia para lo que se supone que están indicados. De las trampas que usan algunos farmacéuticos para colocar productos innecesarios con el solo afán de obtener beneficios económicos. Del engaño que representa la promoción y venta en las farmacias de determinados medicamentos, complementos vitamínicos y soluciones maravillosas para mejorar la dieta o la apariencia estética que no sirven para nada o para bien poco.

Los hermanos De la Fuente saben de lo que hablan. Conocen de primera mano el día a día de las farmacias y, además, han completado sus conocimientos con las reflexiones y denuncias de decenas de personas que trabajan en ellas. También trufan el libro de numerosas demandas de trabajadores farmacéuticos que ejemplifican lo desenfocado de los conocimientos o aptitudes que se requieren.

Lejos de su voluntad alejar a los ciudadanos de las farmacias. Pretenden, eso sí, avisarles de lo que se cuece, a veces, en las recámaras de esos centros. Como en otras profesiones, hay empleadores déspotas que maltratan a sus trabajadores. Reconocen que también hay malas trabajadoras. E insisten en que “no se debe, en aras de un corporativismo barato, negar los abusos e ilegalidades que se cometen”. Y en que hay que “proteger un servicio que debería beneficiar al paciente”.

Felipe de la Fuente, que durante diez años ejerció como farmacéutico adjunto en varias oficinas de farmacia de diferentes comunidades autónomas, y Raúl de la Fuente, graduado en Nutrición Humana y Dietética por la Universidad de Valencia y hoy profesor interino de Formación Profesional de Procedimientos Sanitarios y Asistenciales, creen “fervientemente en un modelo sanitario en el que ni la dispensación de medicamentos ni el seguimiento nutricional, ni las farmacias ni las consultas de nutrición y dietética estén condicionadas por el balance de beneficios de una empresa privada”.

Cierran “De venta en farmacias” planteando una serie de preguntas. La última las resume todas: “¿Cuánto ganaríamos todas si en todas las profesiones sanitarias aplicáramos el código deontológico y la medicina basada en la evidencia”?”. Ganaríamos mucho, seguro. Y también saldremos ganando y más documentados sobre como funcionan las farmacias tras la lectura de este libro fruto del compromiso y la experiencia de sus autores.  

 

Les farmàcies, servei públic o negoci privat?

 

És impossible llegir el llibre “De venda a farmàcies. Una denúncia del negoci de la salut des de dins” (Editorial Penguin Random House) dels germans Felipe i Raúl de la Fuente sense que això influeixi en la forma com veiem el servei que ens ofereixen aquests centres de preparació i dispensació de medicaments i les persones que ens atenen.

Ser farmacèutica és “la professió més bonica del món”, assegura la llicenciada en Farmàcia i divulgadora científica Gemma del Caño a l'epíleg del llibre. I els seus autors ben segur que hi coincideixen, però al llarg de les seves gairebé tres-centes pàgines posen al descobert un món que sol passar desapercebut per als clients de les farmàcies. Ens expliquen tot allò que s'hi comercialitza i que no té cap eficàcia per la finalitat que se suposa que estan indicats. Dels paranys que fan servir alguns farmacèutics per col·locar productes innecessaris amb l’afany d'obtenir beneficis econòmics. De l'engany que representa la promoció i venda a les farmàcies de determinats medicaments, complements vitamínics i solucions meravelloses per millorar la dieta o l'aparença estètica que no serveixen per a res o per ben poc.

Els germans De la Fuente saben d’allò que parlen. Coneixen de primera mà el dia a dia de les farmàcies i, a més, han completat els seus coneixements amb les reflexions i denúncies de desenes de persones que hi treballen. També trufen el llibre de nombroses demandes de treballadors farmacèutics que exemplifiquen com són desenfocats a vegades els coneixements o aptituds que es requereixen.

Lluny de la seva voluntat allunyar els ciutadans de les farmàcies. Pretenen, això sí, avisar-los del que es cou, de vegades, a les recambres d'aquests centres. Com en altres professions, hi ha propietaris i titulars de farmàcies dèspotes que maltracten els seus treballadors. Reconeixen que també hi ha males treballadores. I insisteixen que “per tal de defensar un corporativisme barat, no s’han de negar els abusos i il·legalitats que es cometen”. I que cal “protegir un servei que hauria de beneficiar el pacient”.

Felipe de la Fuente, que durant deu anys va exercir com a farmacèutic adjunt a diverses oficines de farmàcia de diferents comunitats autònomes, i Raúl de la Fuente, graduat en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de València i avui professor interí de Formació Professional de Procediments Sanitaris i Assistencials, creuen "ferventment en un model sanitari on ni la dispensació de medicaments ni el seguiment nutricional, ni les farmàcies ni les consultes de nutrició i dietètica estiguin condicionades pel balanç de beneficis d'una empresa privada".

Tanquen “De venda a farmàcies” plantejant una sèrie de preguntes. L'última les resumeix totes: “Quant guanyaríem totes si a totes les professions sanitàries apliquéssim el codi deontològic i la medicina basada en l'evidència”?”. Guanyaríem molt, segur. I també sortirem guanyant i més documentats sobre com funcionen les farmàcies després de llegir aquest llibre fruit del compromís i l'experiència dels seus autors.