Les farmàcies, servei públic o negoci privat?

 

És impossible llegir el llibre “De venda a farmàcies. Una denúncia del negoci de la salut des de dins” (Editorial Penguin Random House) dels germans Felipe i Raúl de la Fuente sense que això influeixi en la forma com veiem el servei que ens ofereixen aquests centres de preparació i dispensació de medicaments i les persones que ens atenen.

Ser farmacèutica és “la professió més bonica del món”, assegura la llicenciada en Farmàcia i divulgadora científica Gemma del Caño a l'epíleg del llibre. I els seus autors ben segur que hi coincideixen, però al llarg de les seves gairebé tres-centes pàgines posen al descobert un món que sol passar desapercebut per als clients de les farmàcies. Ens expliquen tot allò que s'hi comercialitza i que no té cap eficàcia per la finalitat que se suposa que estan indicats. Dels paranys que fan servir alguns farmacèutics per col·locar productes innecessaris amb l’afany d'obtenir beneficis econòmics. De l'engany que representa la promoció i venda a les farmàcies de determinats medicaments, complements vitamínics i solucions meravelloses per millorar la dieta o l'aparença estètica que no serveixen per a res o per ben poc.

Els germans De la Fuente saben d’allò que parlen. Coneixen de primera mà el dia a dia de les farmàcies i, a més, han completat els seus coneixements amb les reflexions i denúncies de desenes de persones que hi treballen. També trufen el llibre de nombroses demandes de treballadors farmacèutics que exemplifiquen com són desenfocats a vegades els coneixements o aptituds que es requereixen.

Lluny de la seva voluntat allunyar els ciutadans de les farmàcies. Pretenen, això sí, avisar-los del que es cou, de vegades, a les recambres d'aquests centres. Com en altres professions, hi ha propietaris i titulars de farmàcies dèspotes que maltracten els seus treballadors. Reconeixen que també hi ha males treballadores. I insisteixen que “per tal de defensar un corporativisme barat, no s’han de negar els abusos i il·legalitats que es cometen”. I que cal “protegir un servei que hauria de beneficiar el pacient”.

Felipe de la Fuente, que durant deu anys va exercir com a farmacèutic adjunt a diverses oficines de farmàcia de diferents comunitats autònomes, i Raúl de la Fuente, graduat en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de València i avui professor interí de Formació Professional de Procediments Sanitaris i Assistencials, creuen "ferventment en un model sanitari on ni la dispensació de medicaments ni el seguiment nutricional, ni les farmàcies ni les consultes de nutrició i dietètica estiguin condicionades pel balanç de beneficis d'una empresa privada".

Tanquen “De venda a farmàcies” plantejant una sèrie de preguntes. L'última les resumeix totes: “Quant guanyaríem totes si a totes les professions sanitàries apliquéssim el codi deontològic i la medicina basada en l'evidència”?”. Guanyaríem molt, segur. I també sortirem guanyant i més documentats sobre com funcionen les farmàcies després de llegir aquest llibre fruit del compromís i l'experiència dels seus autors.