Un altre islam és possible

La immensa majoria dels musulmans ho saben, però és d’agrair que algú ho posi blanc sobre negre en un llibre com el que ha escrit Omar Saif Ghobash, actual ambaixador dels Emirats Àrabs Units a Rússia: Hi ha un islam molt allunyat del que abracen els terroristes que es pretenen ‘islàmics’. El llibre es titula “Carta a un jove musulmà” i es composa de prop de trenta textos que l’autor dedica al seu fill gran, Saif, nascut l’any 2.000.

Es tracta d’unes dues-centes planes escrites amb tanta prudència que, en ocasions, tens la sensació que Omar Saif Ghobash s’autolimita per no anar més enllà del que possiblement desitjaria. No és que calgui llegir entre línies però sí que, a vegades, cal fer un esforç per interpretar la voluntat i les idees que hi ha rere les frases i reflexions publicades en aquestes cartes.

“Carta a un jove musulmà” és una porta que s’obre als joves que viuen en països on l’Islam és la religió oficial o que el practiquen en països que no ho és. Una porta que dóna a un món on l’Islam és una religió de pau, de solidaritat, d’introspecció i de respecte per d’altres religions i visions de la vida. Però Omar Saif Ghobash reconeix que una part petita però molt agressiva de la societat musulmana fa una interpretació diferent. Entén que l’associació entre ‘Islam’ i ‘terrorisme’, tot i que és injusta amb la gran majoria de practicants musulmans, té una base que no es pot negar.

Molts dels que vam néixer catòlics i vam abandonar de joves aquesta creença esperem que passi el mateix amb molts musulmans. Els experts en aquesta religió afirmen que la transició de l’Islam a l’ateïsme o el laïcisme és molt més complexa que la que vam fer catòlics o protestants. És impossible?

Ghobash no planteja que el seu fill abandoni l’Islam. No sé si li passa pel cap, però al llibre no apareix aquesta opció. Li demana que sigui crític amb la religió que ha mamat al llarg de la seva vida, que no doni per bona la primera interpretació de l’Alcorà amb què es topi i, sobretot, que fugi de les lectures que fan alguns per justificar la seva acció violenta, terrorista. Tots els temes que són motiu de debat entorn l'Islam són presents en aquests consells paternals: des del vel a Internet passant per les relacions sexuals o la funció de les mesquites.

El pare de l’autor va ser assassinat en un atemptat terrorista que no anava adreçat a ell. L’actual ambaixador dels EAU a Moscou tenia, aleshores, set anys. A “Carta a un jove musulmà” explica al seu fill Saif com l’ha marcat aquella prematura pèrdua del progenitor i com l’ha immunitzat contra el recurs al fanatisme tant en religió com en política.

Molta gent ha llegit aquest llibre esperant que l’autor anés més enllà. Però d’altres, com l’historiador britànic Niall Ferguson considera que “Quan un diplomàtic àrab té el valor de plantejar qüestions com aquestes, no podem fer altra cosa que expressar la nostra admiració... Un pas definitiu”.

Compartiria més la interpretació que el pas de Ghobash és necessari però encara en queden molts perquè arribi el definitiu, entès com aquell que situï l’Islam en l’àmbit de la privacitat que és el que li pertoca a les diferents religions en les societats actuals.

I comparteixo la crítica del The Sunday Times Book Review quan valora el llibre com “Una crida a tota una generació per rescatar la fe musulmana de les urpes dels fanàtics i afirmar la seva individualitat. Es mereix que el llegeixin els creients de qualsevol fe i també els no creients”.

Jo el passaré a dues alumnes meves musulmanes de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els farà profit, segur.

Siscu Baiges