jueves, 16 de junio de 2016

                     El dret d'asil pateix una greu reculada a Espanya i Europa

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat ha presentat avui el Informe Anual 2016 de CEAR “Les persones refugiades a Espanya i a Europa” on s'alerta que malgrat el fort increment de de el nombre de persones que van buscar l'any passat refugi a Europa, tant la Unió Europea com Espanya van adoptar mesures que han posat en greu perill un dret humà com l'asil.
La continuïtat dels conflictes en països com Síria, l'Iraq o Afganistan va provocar que centenars de milers de persones veiessin a Europa l'última possibilitat per salvar les seves vides i les de les seves famílies. Així, el nombre de sol·licitants d'asil a Europa es va duplicar en 2015 respecte al passat any, arribant a 1.321.600 i només es van resoldre favorablement poc més 300.000.
La decisió dels països de la UE de blindar les fronteres i no oferir vies legals per sol·licitar asil va provocar que la majoria dels refugiats hagués d'arriscar la seva vida en el Mediterrani, sortejar tanques de filferro i allargar el seu recorregut a causa dels tancaments de frontera. Més de 3.700 persones van perdre la vida en aquest periple, mantenint-se com la ruta més mortal del món.
“Mentre augmenta de manera alarmant el nombre de persones refugiades al món, ens trobem amb una Unió Europea insensible a les necessitats de protecció i garanties de drets humans des les persones, blindant-se i externalitzant les seves fronteres d’una manera vergonyosa” ha afirmat Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
La distribució de les sol·licituds d'asil a Europa va ser molt desigual. Alemanya va rebre prop de mig milió, mentre que Espanya malgrat l'increment es va mantenir entorn al 1% del total. Països com Hongria o Àustria van donar a les seves polítiques d'asil un clar segell xenòfob i autoritari.Malgrat el moviment de solidaritat sense precedents que es va iniciar a Europa des de setembre cap a les persones que fugen de la guerra o la persecució, els líders de la UE van ser incapaços d'oferir una resposta comuna i de complir els compromisos que ells mateixos havien establert. “L’inacceptable i il·legal acord entre la Unió Europea i Turquia és un exemple de les polítiques en les que violen, de manera flagrant els tractats internacionals i defugen de les seves obligacions internacionals”, ha lamentat Estel·la Pareja. “ Els drets i la dignitat de les persones refugiades són menyspreats: Europa no està a l’alçada”, ha afegit.

                                               Espanya: rècord i reculada
En 2015, Espanya va rebre prop de 14.881 sol·licituds d'asil, la xifra més alta mai registrada, encara que segueix representant un any més només el 1% de les quals van atendre els països de la UE. Un any més, les persones de nacionalitat siriana encapçalen el llistat de sol·licitants, seguides de les quals procedeixen d'Ucraïna i Palestina.
No obstant això, només es van resoldre poc més de 3.200 sol·licituds, de les quals es va acceptar el 31%, molt allunyada de la mitjana europea que es va situar entorn del 50%. “És molt frustrant veure la ciutadania demanar un estat més obert i acollidor amb les persones refugiades, i que en canvi, aquest apliqui polítiques cada vegada més restrictives, fent cas omís a la voluntat ciutadana”, ha afirmat la directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.


A més, l'organització critica en el seu informe la “congelació” dels expedients procedents d'Ucraïna o Mali tot esperant que els conflictes arribin a la seva fi, la continuïtat de les anomenades “devolucions en calent” a Ceuta i Melilla, la il·legalitat de la qual han establert diferents organismes internacionals; així com les dificultats d'accés al procediment d'asil als Centre d'Internament d'Estrangers (CIE).
Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, ha recordat que “és el moment de fer una manifestació multitudinària que mostri el rebuig de la societat a polítiques contràries als drets humans com és el dret d’asil; per això, més de 50 entitats, entre elles la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, cridem a la manifestació aquest diumenge 19 de juny”

                                                Mesures urgents
Sol·licitem al nou Govern i al futur Parlament que amb caràcter urgent en la propera legislatura s'engeguin les següents mesures:
1. La retirada del suport d'Espanya a l'acord entre la UE i Turquia, instant de forma immediata a la suspensió de la seva aplicació i a la seva impugnació davant les vies existents a aquest efecte.
2. L'acollida de forma immediata a Espanya de les persones refugiades que es troben a Grècia i Itàlia en compliment dels acords de reubicació adoptats pel Consell Europeu.
3. L'engegada de vies legals i segures d'accés al procediment d'asil:
- Habilitar la possibilitat de sol·licitar asil en ambaixades i consolats espanyols.
- Facilitar l'emissió de visats humanitaris.
- Complir els compromisos adquirits en matèria de reassentament i aprovació d'un programa ambiciós i permanent de reassentament.
- Flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar.
4. L'eliminació dels obstacles per a l'accés al dret d'asil:
- Posar fi a les devolucions il·legals de persones migrants i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla.
- Suprimir l'exigència de visat de trànsit aeroportuari impost en 2011 a persones de nacionalitat siriana.
5. La transposició immediata de les directives europees en matèria d'asil i l'aprovació urgent del Reglament que desenvolupi normativament la Llei d'Asil, pendent des de fa gairebé set anys.

viernes, 3 de junio de 2016

La UPEC, més viva que mai



Els propers 29 i 30 de juny i 1 de juliol, la sala de les Brigades Internacionals de la UGT de Catalunya obrirà les portes perquè s’hi celebri la dotzena edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). El lema de l’edició d’aquest any és “Entre les places i els palaus”.
Semblen molt lluny els temps en què els organitzadors de la UPEC es platejaven deixar-la morir. La negativa de les administracions governades per CDC i els seus aliats a subvencionar aquesta universitat d’estiu la van posar entre l’espasa i la paret. Durant uns quants anys, la UPEC s’ha sustentat en el voluntarisme dels organitzadors. Encara no han arribat les subvencions que necessita però l’accés de forces progressistes a alguns nivells de l’administració, com l’Ajuntament de Barcelona i d’altres consistoris, permet ser optimista cara a la cobertura econòmica d’edicions futures.
A més, ens trobem amb la paradoxa que quan la UPEC torna amb forces i empenta renovats, la coalició política que més ha fet per ensorrar-la s’ha desfet i els dos partits que la constituïen malden per no desaparèixer. 

Convergència Democràtica de Catalunya està a poques passes de la seva pràctica extinció. Encara té un grapat de càrrecs i panxes satisfetes amb ajuts immerescuts, inclòs el president de la Generalitat actual, però el futur el té ben fosc. Per això, CDC farà tot allò que pugui per evitar que hi hagi noves eleccions al Parlament. Per això, Artur Mas es va sacrificar per estalviar-se la patacada electoral. Per això, alguns comentaristes i articulistes comencen a marcar distàncies amb el partit que tan bé els ha tractat els darrers decennis.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, inaugurarà la UPEC tres dies després de la celebració de la segona volta de les eleccions generals espanyoles. Ja sabrem si Mariano Rajoy continua arrepapat a la cadira de la Moncloa o si li han furtat Pedro Sánchez o Pablo Iglesias. 

El futur de Catalunya i el d’Espanya no estan deslligats, malgrat les il·lusions dels independentistes més entusiastes. Potser per això cal considerar encertada la idea de concedir al catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo l’honor de pronunciar la conferència inaugural sota el títol de “Catalunya i Espanya: tan lluny, tan a prop”.
La sessió de cloenda de l’1 de juliol estarà protagonitzada per la classe política. Abans que el vicepresident del govern català, Oriol Junqueras, faci la conferència de cloenda, representants del PSC, ERC, la CUP i Barcelona en Comú debatran les seves idees i propostes sota el curiós lema de “Somiem truites”. El vespre anterior haurà estat el torn de periodistes i politòlegs per analitzar quin escenari polític es dissenya després de les eleccions espanyoles. Caldrà veure si a aquelles alçades ja sabem si Catalunya té pressupost pel 2015 o encara està en l’aire.

Europa, la crisi dels refugiats, la pobresa, la precarietat, el canvi climàtic, el primer any de governs municipals en mans de les noves formacions polítiques, la comparació entre la transició a la democràcia post-franquista i el moment polític actual i la presentació del llibre “La desfachatez intelectual. Escritores e intelectuales ante la política” per part del seu autor, el director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials, Ignacio Sánchez Cuenca, completen un programa de taules rodones on, sovint, és tant interessant allò que diuen els ponents com els assistents.

La UPEC està ben viva. Felicitem-nos-en!

Siscu Baiges