Els propers 29 i 30 de juny i 1 de juliol, la sala de les
Brigades Internacionals de la UGT de Catalunya obrirà les portes perquè s’hi
celebri la dotzena edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya
(UPEC). El lema de l’edició d’aquest any és “Entre les places i els palaus”.
Semblen molt lluny els temps en què els organitzadors de
la UPEC es platejaven deixar-la morir. La negativa de les administracions
governades per CDC i els seus aliats a subvencionar aquesta universitat d’estiu
la van posar entre l’espasa i la paret. Durant uns quants anys, la UPEC s’ha
sustentat en el voluntarisme dels organitzadors. Encara no han arribat les
subvencions que necessita però l’accés de forces progressistes a alguns nivells
de l’administració, com l’Ajuntament de Barcelona i d’altres consistoris,
permet ser optimista cara a la cobertura econòmica d’edicions futures.
A més, ens trobem amb la paradoxa que quan la UPEC torna
amb forces i empenta renovats, la coalició política que més ha fet per
ensorrar-la s’ha desfet i els dos partits que la constituïen malden per no
desaparèixer.
Convergència Democràtica de Catalunya està a poques passes de la
seva pràctica extinció. Encara té un grapat de càrrecs i panxes satisfetes amb
ajuts immerescuts, inclòs el president de la Generalitat actual, però el futur
el té ben fosc. Per això, CDC farà tot allò que pugui per evitar que hi hagi
noves eleccions al Parlament. Per això, Artur Mas es va sacrificar per
estalviar-se la patacada electoral. Per això, alguns comentaristes i
articulistes comencen a marcar distàncies amb el partit que tan bé els ha
tractat els darrers decennis.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, inaugurarà la UPEC
tres dies després de la celebració de la segona volta de les eleccions generals
espanyoles. Ja sabrem si Mariano Rajoy continua arrepapat a la cadira de la
Moncloa o si li han furtat Pedro Sánchez o Pablo Iglesias.
El futur de
Catalunya i el d’Espanya no estan deslligats, malgrat les il·lusions dels
independentistes més entusiastes. Potser per això cal considerar encertada la
idea de concedir al catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de
Sevilla Javier Pérez Royo l’honor de pronunciar la conferència inaugural sota
el títol de “Catalunya i Espanya: tan lluny, tan a prop”.
La sessió de cloenda de l’1 de juliol estarà protagonitzada
per la classe política. Abans que el vicepresident del govern català, Oriol
Junqueras, faci la conferència de cloenda, representants del PSC, ERC, la CUP i
Barcelona en Comú debatran les seves idees i propostes sota el curiós lema de “Somiem
truites”. El vespre anterior haurà estat el torn de periodistes i politòlegs
per analitzar quin escenari polític es dissenya després de les eleccions
espanyoles. Caldrà veure si a aquelles alçades ja sabem si Catalunya té
pressupost pel 2015 o encara està en l’aire.
Europa, la crisi dels refugiats, la pobresa, la
precarietat, el canvi climàtic, el primer any de governs municipals en mans de
les noves formacions polítiques, la comparació entre la transició a la
democràcia post-franquista i el moment polític actual i la presentació del
llibre “La desfachatez intelectual. Escritores e intelectuales ante la política”
per part del seu autor, el director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències
Socials, Ignacio Sánchez Cuenca, completen un programa de taules rodones on,
sovint, és tant interessant allò que diuen els ponents com els assistents.
La UPEC està ben viva. Felicitem-nos-en!
Siscu Baiges
No hay comentarios:
Publicar un comentario