El mundo diferente que desvela Fernando Trías de Bes

 Fernando Trías de Bes pertenece a esa estirpe de personas que saben explicar con gracia, sencillez y claridad los temas que investiga y expone. Por eso son tan buscados en las tertulias audiovisuales y venden tantos ejemplares de los libros que escriben. Este economista, formado en ESADE y en la universidad de Michigan, escribió en 204 el libro “La buena suerte”, junto a su colega, Álex Rovira, del que se vendieron más de cinco millones de copias y se tradujo a unos cuarenta idiomas. Es evidente que detrás de este éxito editorial sobre la capacidad de personas de labrarse un buen futuro había algo más que “buena suerte”.

Su último trabajo es “Una historia diferente del mundo”, que viene a ser una continuación de “El libro prohibido de la economía”, que se llevó el premio Espasa 2015. En los libros de Fernando Trias de Bes el subtítulo es tan importante o más que el propio título. En “El libro prohibido de la economía” añadió “Lo que las marcas, los bancos, las empresas, los gobiernos… no quieren que sepas”. En “Una historia diferente del mundo”, también de Espasa, subtitula “Cómo las emociones y los instintos determinan el funcionamiento y el devenir de la humanidad”.

Trías de Bes considera que quien no comprenda que las leyes sociales están sujetas a las leyes de la naturaleza humana nunca entenderá el mundo. Y que la razón de ser de su libro es mostrar que esa naturaleza humana está tras la organización de las sociedades, que los inventos sociales con los que funciona el mundo surgieron de ella, de las conductas, las emociones y los instintos que nos mueven a las personas.

Desglosa la historia de la humanidad en quince capítulos con ese estilo que anima a la lectura, independientemente de que se esté de acuerdo o no con sus reflexiones. Es evidente que tras leer “Una historia diferente de mundo” sale uno más culto y documentado. También con ganas de polemizar con el autor sobre algunas de sus conclusiones. Lo cierra con las diez principales emociones, conductas e instintos que, según él, “subyacen, explican y determinan nuestro funcionamiento y devenir”. A saber: ansia de poder, libertad, corrupción, miedo a perder, confianza, guerra, seguridad, especulación, afán de control y respuesta a incentivos.

Acabó de escribirlo en abril de este año, cuando la pandemia del coronavirus seguía acechándonos, lo que le lleva a añadir a esas emociones un elemento a tener muy en cuenta: la fragilidad del ser humano. Y a la hora de mirar hacia el futuro, Trías de Bes argumenta que “el ser humano puede predecirlo todo, excepto la aleatoriedad, las locuras colectivas o los cisnes negros”, pero añade que se trata de una “incapacidad bendita” porque “significa que la humanidad sigue sujeta a lo impredecible de la vida, cualidad que, a la postre, es lo que la hace hermosa”.

 

Siscu Baiges

El món diferent que revela Fernando Trías de Bes

 

Fernando Trías de Bes pertany a aquesta estirp de persones que saben explicar amb gràcia, senzillesa i claredat els temes que investiga i exposa. Per això són tan buscats en les tertúlies audiovisuals i venen tants exemplars dels llibres que escriuen. Aquest economista, format a ESADE ia la universitat de Michigan, va escriure en 204 el llibre "La bona sort", al costat del seu col·lega, Àlex Rovira, del qual es van vendre més de cinc milions de còpies i es va traduir a uns quaranta idiomes. És evident que darrere d'aquest èxit editorial sobre la capacitat de persones de dissenyar-se un bon futur hi havia alguna cosa més que "bona sort".

El seu últim treball és "Una història diferent del món", que ve a ser una continuació de "El llibre prohibit de l'economia", que es va endur el premi Espasa 2015. En els llibres de Fernando Trias de Bes el subtítol és tan important o més que el mateix títol. A "El llibre prohibit de l'economia" va afegir "El que les marques, els bancs, les empreses, els governs... no volen que sàpigues". A "Una història diferent del món", també d'Espasa, subtitula "Com les emocions i els instints determinen el funcionament i l'esdevenir de la humanitat".

Trías de Bes considera que qui no comprengui que les lleis socials estan subjectes a les lleis de la naturalesa humana mai entendrà el món. I que la raó de ser del seu llibre és mostrar que aquesta naturalesa humana està darrere de l'organització de les societats, que els invents socials amb què funciona el món van sorgir d'ella, de les conductes, les emocions i els instints que ens mouen a les persones.

Desglossa la història de la humanitat en quinze capítols amb aquest estil que anima a la lectura, independentment que s'estigui d'acord o no amb les seves reflexions. És evident que després de llegir "Una història diferent de món" surt un més culte i documentat. També amb ganes de polemitzar amb l'autor sobre algunes de les seves conclusions. El tanca amb les deu principals emocions, conductes i instints que, segons ell, "són subjacents, expliquen i determinen el nostre funcionament i devenir". A saber: ànsia de poder, llibertat, corrupció, por a perdre, confiança, guerra, seguretat, especulació, afany de control i resposta a incentius.

Va acabar d'escriure’l l'abril d'aquest any, quan la pandèmia del coronavirus seguia assetjant-nos, la qual cosa el du a afegir a aquestes emocions un element a tenir molt en compte: la fragilitat de l'ésser humà. I a l'hora de mirar cap al futur, Trías de Bes argumenta que "l'ésser humà pot predir-ho tot, excepte la aleatorietat, les bogeries col·lectives o els cignes negres", però afegeix que es tracta d'una "incapacitat beneïda" perquè "vol dir que la humanitat segueix subjecta a una vida que és impredictible, qualitat que, de fet, és el que la fa bella ".

 

Siscu Baiges

UNA LLUM EN LA FOSCOR

 Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l'Educació, el 22 de gener, s'estrena als cinemes 'Una llum en la foscor' un documental que aborda l'accés a l'educació en països en vies de desenvolupament. El fil conductor d'aquest documental compromès és Marta Borrell una noia que, amb catorze anys, va viatjar a Moçambic i va assistir a classes a les seves escoles per intentar entendre com pot millorar l'educació en països amb alts nivells de pobresa. L'any passat va traslladar les seves conclusions a les Nacions Unides.

El viatge i les experiències de Marta serveixen per embastar una reflexió sobre l'educació en països amb enormes nivells de pobresa i per reflexionar sobre com cal actuar per millorar el seu futur. Escrita i dirigida per Josep M. Borrell, la pel·lícula és una producció de Góndola Films amb participació de Canal Sur TV i la col·laboració de Simon Development Foundation. Acaba de rebre una menció especial al Santa Mònica Film Festival.

Marta, una jove adolescent, arran d'una xerrada al seu col·legi  i un viatge de fi de curs a les entranyes del Marroc, decideix indagar sobre què és el que falla en l'educació dels infants i joves dels països en vies de desenvolupament. Està molt afectada per la precarietat de la vida en aquests països i pensa que la salvació està en millorar l'educació que reben els nens que hi viuen. Es proposa a anar més enllà i amb la seva amiga Berta emprèn un viatge a Moçambic, un dels països més pobres del món. Al nord, a la petita illa d'Ibo, hi ha un lloc on des de fa anys es ve aplicant un sistema d'educació sostenible basat en la idea que l'almoina o l'ajuda gratuïta és el pitjor estímul per al creixement. Ella tractarà d'entendre a través d'interessants entrevistes les raons per les quals en un món tan globalitzat hi ha uns nivells tan baixos d'escolarització.

 

La seva joventut, la seva mirada fresca, el seu coratge i el seu inconformisme són els motors per estudiar aportacions que ajudin a aconseguir millores en un futur immediat. A la tornada, Marta traurà conclusions sobre les experiències que ha viscut i intentarà obtenir un altaveu que li permeti transmetre el seu missatge. Serà dins dels actes celebrats pel Dia Internacional de l'Educació que es celebren a l'ONU on podrà exposar les seves conclusions.

‘Una llum en la foscor’ inclou entrevistes amb personalitats que dediquen la seva vida a la millora de l'educació, com ara Federico Mayor Zaragoza (Ex-President de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de Pau i membre honorífic de l'Acadèmia de la Pau), Jaume Saavedra (Director del Departament d'Educacion del Banc Mundial), Bayo Olotu (Director dels Programes Chrome & Android a Google, el nigerià més influent a Silicon Valley) i Ndaba Mandela, nét de Nelson Mandela i fundador i copresident de la Fundació Africa Rising, dedicada a promoure la imatge de l'Àfrica al món i a potenciar el seu desenvolupament.

 

Durada: 75 minuts / Any: 2020 / País: Espanya / Director i guió: Josep M.Borrell / Fotografia: Marta Majó

 

 

UNA LUZ EN LA OSCURIDAD

 

Coincidiendo con la celebración del Día Mundial de la Educación, el 22 de enero, se estrena en cines ‘Una luz en la oscuridad’ un documental que aborda el acceso a la educación en países en vías de desarrollo. El hilo conductor de este documental comprometido es Marta Borrell una chica que, con catorce años, viajó a Mozambique y asistió a clases en sus escuelas para  tratar de entender cómo puede mejorar la educación en países con altos niveles de pobreza. El año pasado trasladó sus conclusiones a les Naciones Unidas. El viaje y las experiencias de Marta sirven para hilvanar una reflexión sobre  la educación en países con enormes niveles de pobreza y para reflexionar sobre cómo hay que actuar para mejorar su futuro. Escrita y dirigida por Josep M. Borrell, la película es una producción de Góndola Films con participación de Canal Sur TV y la colaboración de Simon Development Foundation. Acaba de recibir una mención especial en el Santa Mónica Film Festival.

 

Marta, una joven adolescente, a raíz de una charla en su colegio de España y un viaje de fin de curso a las entrañas de Marruecos, decide indagar sobre qué es lo que falla en la educación de los niños y jóvenes de los países en vías de desarrollo. Está muy afectada por la precariedad de la vida en estos países y piensa que la salvación esté en mejorar la educación que reciben los niños que viven allí.

 
Se propone en ir más allá y con su amiga Berta emprende un viaje a Mozambique, uno de los países más pobres del mundo. Al norte, en la pequeña isla de Ibo, existe un lugar donde desde hace años se viene aplicando un sistema de educación sostenible basado en la idea de que la limosna o la ayuda gratuita es el peor estimulo para el crecimiento.

Ella tratará de entender a través de interesantes entrevistas las razones por las que en un mundo tan globalizado existen unos niveles tan bajos de escolarización. Su juventud, su mirada fresca, su coraje y su inconformismo son sus motores para indagar posibles soluciones que ayuden a aportar mejoras en un futuro inmediato.

A su regreso, Marta sacará conclusiones sobre las experiencias que ha vivido e intentará obtener un altavoz que le permita transmitir su mensaje. Será dentro de los actos celebrados por el Día Internacional de la Educación que se celebran en la ONU donde podrá exponer sus conclusiones.

El largometraje incluye entrevistas con personalidades que dedican su vida a la mejora de la educación, tales como Federico Mayor Zaragoza (Ex-Presidente de la UNESCO y Presidente de la Fundacion Cultura de Paz y miembro honorífico de la Academia de la Paz), Jaime Saavedra (Director del Departamento de Educacion del Banco Mundial), Bayo Olotu (Director de los Programas Chrome & Android en Google, el nigeriano más influyente en Silicon Valley) y Ndaba Mandela, nieto de Nelson Mandela y fundador y copresidente de la Fundación Africa Rising, dedicada a promover la imagen de África en el mundo y a potenciar su desarrollo.

 

Duración: 75 minutos / Año: 2020 / País: España / Director y Guión: Josep M.Borrell 

Fotografía: Marta Majó