Recomendaciones para la lucha contra la corrupción en Catalunya

Después de la reunión mantenida el dia 1 de febrero con los diputados Albano Dante, Benet Salellas y la diputada Eulalia Reguant, tras una reunión informal con diputados de ERC en torno al tema de la decaída personación de la Generalitat en el juicio contra la infanta Cristina y pendientes de sendas reuniones con el grupo socialista y Ciutadans, Xnet y el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya hace llegar a la Comisión parlamentaria de estudio de las Medidas de Lucha contra la Corrupción para la Regeneración Democrática a través de su presidente, el diputado Benet Salellas, algunas recomendaciones sobre temas candentes a tener en consideración por su urgencia.

1 – Es de máxima urgencia el diseño de una Ley Catalana de Protección de los Alertadores sobre la base del Decálogo para la protección de los Denunciantes / Alertadores redactado por Xnet y que se hizo público el dia 28 octubre, 2015.

Decálogo para la defensa de los Alertadores:
https://xnet-x.net/es/decalogo-proteccion-denunciantes-alertadores

Este Decálogo está siendo referencia en otros proyecto de ley tanto a nivel estatal como internacional.

No serán las instituciones las que acaben con la corrupción. El vigilante no puede vigilarse a sí mismo. Solo la vigilancia activa de la ciudadanía está consiguiendo que despues de años de impunidad salgan a a la luz las grandes tramas de corrupción. El 90% de los casos de corrupción en curso de investigación han sido destapados por ciudadanos de a pie, no por instituciones.

Por esto, no se puede honestamente plantear la lucha contra la corrupción sin una ley que proteja a la ciudadanía que decide tomar cartas en el asunto.

La legislación anglosajona ofrece múltiples referencias desde la primera ley de protección de los alertadores de 1778 en Estados Unidos.

Algunas de estas referencias actuales son:

• Dodd–Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act, section 922
• Resultados de la Foreign Corrupt Practices Act (FCPA)
• Occupational Safety and Health Act Estados Unidos 1970
• Procedures for the Handling of Discrimination Complaints Under Section 806 of the Corporate and Criminal Fraud Accountability Act of 2002, Title VIII of the Sarbanes-Oxley Act of 20
• En el Reino Unido, la Public Interest Disclosure Act de 1998
• Canadá: Public Servants Disclosure Protection Act
• India: The Whistle Blowers Protection Act, 2011
• También en Suiza, Irlanda, Nueva Zelanda, Sudafrica

2 – En nuestro Buzón de Xnet de filtraciones seguras y anónimas, recibimos mensualmente denuncias de la ciudadanía que aportan luz sobre malas prácticas recurrentes, prepotencia y caciquismo a lo largo y ancho de Catalunya. Deseamos que se creen los cauces adecuados para que estas denuncias sean atendidas bajo la vigilancia de toda la ciudadanía y no como se ha hecho hasta ahora. De aquí el punto.

3 – Tras una esplendorosa época desde su fundación en 2008 en la que fue una experiencia puntera, y tras la prematura muerte de su primer y respetado director la Oficina Antifrau de Catalunya es ahora mismo un ejemplo de como NO se tiene que operar. Los escandalosos fallos en la custodia de las denuncias de Victoria Álvarez ,ex novia de Pujol junior ; la prohibición impuesta por la nueva dirección de permitirle denunciar de forma anónima; la desesperación de sus propios trabajadores a los que no se les deja trabajar y de los usuarios ,cuyas denuncias acaban en un agujero negro del que nunca salen, exigen una reforma inmediata de este órgano siguiendo los parámetros de eficacia y transparencia que en la era digital muchas organizaciones civiles, frente a la dejadez de funciones de las insitituciones, ya estamos llevando a la práctica sin los recursos de los que esta Oficina dispone.

Por último, llamamos la atención sobre el comportamiento nefasto de la mayoría de los partidos en el Parlamento Europeo en la defensa de los Alertadores. Mientras de cara a la galería casi todos prometen leyes en defensa de los mismos, a la hora de actuar solo los grupos integrados en los Verdes Europeos están votando en contra de la Directiva sobre los Trade Secrets.

Pedimos que los miembros de esta Comisión expliquen a sus grupos claramente qué conlleva esta Directiva a través del material que lanzaremos públicamente en los proximos días y que manifiesten una actitud clara en apoyo a los esfuerzos ciudadanos para defender la libertad de expresión, denunciar los abusos y organizarse contra la corrupción.

A la espera de la amable respuesta de la Comisión, el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya, con toda su red de personas activas tanto a niveles nacionales como internacionales se pone al servicio de dicha Comisión para lo que pueda ser de utilidad y permanecerá vigilante para que estos temas reciban la atención que el momento histórico exige.

Cordialmente,

Xnet y Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya

Recomanacions per a la lluita contra la corrupció a Catalunya

Després de la reunió mantinguda el dia 1 de febrer amb els diputats Albano Dante, Benet Salellas i la diputada Eulàlia Reguant, després d’una reunió informal amb diputats d’ERC al voltant del tema de la decaiguda personació de la Generalitat en el judici contra la infanta Cristina i pendents de reunions amb el grup socialista i Ciutadans, Xnet i el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya fa arribar a la Comissió parlamentària d’estudi de les Mesures de Lluita contra la Corrupció per a la Regeneració Democràtica a través del seu president, el diputat Benet Salellas, algunes recomanacions sobre temes candents a tenir en consideració per la seva urgència.

1 – És de màxima urgència el disseny d’una Llei Catalana de Protecció dels alertadors sobre la base del Decàleg per a la protecció dels denunciants / alertadors redactat per Xnet que es va fer públic el dia 28 d’octubre, 2015.

Decàleg per a la protecció dels Denunciants / Alertadors:
https://xnet-x.net/ca/decaleg-proteccio-denunciants-alertadors/

Aquest Decàleg està sent referència en altres projectes de llei tant a nivell estatal com internacional.
No seran les institucions les que acabin amb la corrupció. El vigilant no pot vigilar-se a si mateix. Només la vigilància activa de la ciutadania està aconseguint que després d’anys d’impunitat surtin a la llum les grans trames de corrupció. El 90% dels casos de corrupció en curs d’investigació han estat destapats per ciutadans, no per institucions.

Per això, no es pot honestament plantejar la lluita contra la corrupció sense una llei que protegeixi a la ciutadania que decideix actuar.

La legislació anglosaxona ofereix múltiples referències des de la primera llei de protecció dels alertadors de 1778 als Estats Units.

Algunes d’aquestes referències actuals són:

• Dodd–Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act, section 922
• Resultats de la Foreign Corrupt Practices Act (FCPA)
• Occupational Safety and Health Act Estats Units 1970
• Procedures for the Handling of Discrimination Complaints Under Section 806 of the Corporate and Criminal Fraud Accountability Act of 2002, Title VIII of the Sarbanes-Oxley Act of 20
• Al Regne Unit, la Public Interest Disclosure Act de 1998
• Canadà: Public Servants Disclosure Protection Act
• Índia: The Whistle Blowers Protection Act, 2011
• També a Suïssa, Irlanda, Nova Zelanda, Sud-àfrica

2 – A la nostra Bústia d’Xnet de filtracions segures i anònimes rebem mensualment denúncies de la ciutadania que aporten informació sobre males pràctiques recurrents, prepotència i caciquisme arreu de Catalunya. Desitgem que es creïn les vies adequades perquè aquestes denúncies siguin ateses sota la vigilància de tota la ciutadania i no com s’ha fet fins ara.

3 – Després d’una esplendorosa època des de la seva fundació l’any 2008 durant la qual va ser una experiència capdavantera, i després de la prematura mort del seu primer i respectat director, l’Oficina Antifrau de Catalunya és ara mateix un exemple de com NO s’ha d’operar. Els escandalosos errors en la custòdia de les denúncies de Victòria Álvarez ,exnòvia de Pujol júnior; la prohibició imposada per la nova direcció de permetre denunciar de manera anònima; la desesperació dels seus propis treballadors als quals no se’ls deixa treballar i dels usuaris ,les denúncies dels quals acaben en un forat negre del que mai surten, exigeixen una reforma immediata d’aquest òrgan seguint els paràmetres d’eficàcia i transparència que en l’era digital moltes organitzacions civils, davant de la deixadesa de funcions de les insitituciones, ja estem portant a la pràctica sense els recursos de què aquesta Oficina disposa.

Por último, llamamos la atención sobre el comportamiento nefasto de la mayoría de los partidos en el Parlamento Europeo en la defensa de los Alertadores. Mientras de cara a la galería casi todos prometen leyes en defensa de los mismos, a la hora de actuar solo los grupos integrados en los Verdes Europeos están votando en contra de la Directiva sobre los Trade Secrets .

Finalment, cridem l’atenció sobre el comportament nefast de la majoria dels partits al Parlament Europeu en la defensa dels alertadors. Mentre de cara a la galeria gairebé tots prometen lleis en defensa dels mateixos, a l’hora d’actuar només els grups integrats en els Verds Europeus estan votant en contra de la Directiva sobre els Trade Secrets.

Demanem que els membres d’aquesta Comissió expliquin als seus grups clarament què comporta aquesta Directiva a través del material que llançarem públicament durant els próxims dies i que manifestin una actitud clara en suport als esforços ciutadans per defensar la llibertat d’expressió, de denunciar els abusos i d’organització contra la corrupció i els abusos.

A l’espera de l’amable resposta de la Comissió, el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya, amb tota la seva xarxa de persones actives tant a nivells nacionals com internacionals es posa al servei de dita Comissió per al que pugui ser d’utilitat i romandrà vigilant perquè aquests temes rebin l’atenció que el moment històric exigeix.

Cordialment,

Xnet i Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya

Josep Miquel Pueyo: "Si Jordi Pujol hubiese ido al psicoanalista se habría ahorrado muchos pesares"

El presidente del Centro de Estudios Freudianos de Girona, Josep Miquel Pueyo, considera que el ex-presidente de la Generalitat Jordi Pujol tuvo una relación compleja con su padre, Florenci Pujol, y que esto marcó su trayectoria personal y política. Pueyo lo explicó durante la presentación de su último libro 'La otra escena de la corrupción. Familia y sociedad en el destino personal: Jordi Pujol Soley' (Ed.Psimática), en la librería 22, en Barcelona.

La gestación del libro viene de lejos, según el autor, ya que sitúa sus orígenes en los años setenta, cuando él era maoísta y Jordi Pujol daba sus primeros pasos en el mundo de la empresa, la banca y la política. Pueyo se ha documentado a fondo sobre el ex-presidente de la Generalitat y considera que para entender su comportamiento hay que referirse a la "función fallida de don Florencio como padre". Los desajustes que esta situación provocó en Jordi Pujol habrían hecho necesario que se pusiera en contacto con un profesional del psicoanálisis. "Si Pujol hubiera ido a un psicoanalista a tiempo se habría ahorrado muchos disgustos", asegura Josep Miquel Pueyo.

El autor detecta en el comportamiento de Pujol lo que el psicoanálisis define como "deseo decidido". Detecta dos. Uno, en la voluntad de demostrar a su padre que era capaz de triunfar en el ámbito empresarial y político. Le pudo decir muy pronto que 'le salía el dinero por las orejas’ y que, además, era presidente de la Generalitat.

El otro 'deseo decidido' de Jordi Pujol no está relacionado con su padre sino con un tío, Narcís. Cuando era un niño, hizo una excursión con este familiar a la cima del Tagamanent, donde se conjuraron para reconstruir Cataluña. Este segundo 'deseo decidido' se cumpliría, según Pueyo, con su reciente conversión al independentismo.

Quien quiera profundizar en el estudio psicoanalítico que Josep Miquel Pueyo hace sobre Jordi Pujol deberá adentrarse en las más de quinientas páginas de este estudio prolijo, que descubre la dependencia psicológica del ex-presidente en relación a su padre, incluso en el comunicado donde reconoció que había tenido dinero escondido en el extranjero durante muchos años. Una dependencia a la que responsabiliza de su deriva corrupta y de "la transmisión de la deshonestidad a sus hijos".

Siscu Baiges

Josep Miquel Pueyo: “Si Jordi Pujol hagués anat al psicoanalista s’hauria estalviat molts disgustos”

El president del Centre d’Estudis Freudians de Girona, Josep Miquel Pueyo, considera que l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol va tenir una relació complexa amb el seu pare, Florenci Pujol, i que això va marcar la seva trajectòria personal i política. Pueyo va explicar-ho durant la presentació del seu darrer llibre ‘L’altra escena de la corrupció. Família i societat en el destí personal: Jordi Pujol i Soley’ (Ed.Psimática), a la llibreria 22, a Barcelona.

La gestació del llibre ve de lluny, segons l’autor, ja que en situa els seus orígens als anys setanta, quan ell era maoista i Jordi Pujol donava les seves primeres passes al món de l’empresa, la banca i la política. Pueyo s’ha documentat a fons sobre l’ex-president de la Generalitat i considera que per entendre el seu comportament cal referir-se a la “funció fallida de don Florenci com a pare”. Els desajustos que aquesta situació va provocar en Jordi Pujol haurien fet necessari que es posés en contacte amb un professional de la psicoanàlisi. “Si Pujol hagués anat a un psicoanalista a temps s’hauria estalviat molts disgustos”, assegura Josep Miquel Pueyo.

L’autor detecta en el comportament de Pujol allò que la psicoanàlisi defineix com a “desig decidit”. En detecta dos. Un, en la voluntat de demostrar al seu pare que era capaç de triomfar en l’àmbit empresarial i polític. Li va poder dir aviat que ‘li sortien els diners per les orelles’ i que, a més, era president de la Generalitat.

L’altre ‘desig decidit’ de Jordi Pujol no està relacionat amb el seu pare sinó amb un oncle, Narcís. Quan era un nen, va fer una excursió al cim del Tagamanent amb aquest familiar, on van conjurar-se per reconstruir Catalunya. Aquest segon ‘desig decidit’ es compliria, segons Pueyo, amb la seva conversió recent a l’independentisme.

Qui vulgui aprofundir en l’estudi psicoanalític que Josep Miquel Pueyo fa sobre Jordi Pujol s’haurà endinsar en les més de cinc-centes planes d’aquest estudi prolix, que descobreix la dependència psicològica de l’ex-president envers el seu pare, fins i tot en el comunicat on va reconèixer que havia tingut diners amagats a l’estranger durant molts anys. Una dependència a la qual responsabilitza de la seva deriva corrupta i de “la transmissió de la deshonestedat als seus fills”.

Siscu Baiges