Amb "Convergent, convenient o intrús?" el
sociòleg Edmundo Sepa ens acosta un àmbit sobre el qual , lamentablement, encara
hi ha poca literatura: el de la relació entre els partits polítics i els
ciutadans arribats d'altres països. És un llibre que permet moltes
aproximacions i que toca moltes tecles, però és especialment interessant en la
seva descripció de les dificultats dels diguem-ne immigrants per obrir-se camí
en les estructures internes de les organitzacions polítiques.
Sepa ens explica com va entrar a formar part d'un partit
nacionalista català i les alegries i disgustos que això li va produir. Va voler
ser útil i, sovint, es va sentir utilitzat. Descriu de manera convincent com el
seu origen africà li va permetre sintonitzar amb la ideologia d'un partit,
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que feia del nacionalisme català
la seva raó de ser. Per a un africà, explica l'autor, és fàcil entendre la
lluita en defensa dels interessos d'una nació ja que molts dels països del seu
continent han aconseguit la independència després de llargues i doloroses
lluites contra imperis colonials.
Però que combregui amb l'ideari convergent no vol dir que
en el partit li obrissin les portes de bat a bat.
El van nomenar responsable de
l'espai africà de la Fundació Nous Catalans, l'àrea del partit dedicada a donar
aixopluc als immigrants que s'hi apropaven. Aquest acostament té molts motius
i, sovint, són diferents de la coincidència ideològica amb la formació política.
Molts immigrants, els africans entre ells, busquen en aquesta aproximació una
solució dels seus problemes econòmics i d'integració social. Solució que, tot i
els esforços de Sepa, mai no arribava. Es va trobar atrapat entre les promeses
que feia als grups d'immigrants amb els quals es reunia -manters o recollidors
de ferralla- i les que rebia des de les altes instàncies del partit.
El va contractar Àngel Colom, la persona a la qual CDC va
confiar l'àrea d’immigració, però mai li va retribuir els seus esforços. Va
aconseguir que un nombre notable d'africans desfilessin a la diada nacional
catalana de l'11 de setembre sota les banderes d'aquest partit però Colom mai
no el va compensar econòmicament per la seva entrega a la causa. Al final, la
cosa va acabar als jutjats i amb un Edmundo Sepa decebut pel tracte rebut.
Però aquest no és un llibre contra CDC. El seu autor
distingeix entre els polítics de bona fe i els que només pensen en els seus
propis interessos. El partit que el va fitxar ja no existeix i Àngel Colom ha
desaparegut de la primera fila de la política catalana. Ell segueix lluitant
per les seves idees i exposant-les sense embulls. No amaga que de vegades en la
trajectòria de qualsevol persona -ell inclòs- cal acostar-se al sol que més
escalfa encara que calgui mossegar-se la llengua i empassar molta quina. Per
aquí va la paraula 'convenient' del títol.
I la de 'intrús' va del seu rebuig a qui va entendre que
el van mirar amb desdeny des d'un pedestal esquerranista quan va pretendre ser
tractat d'igual a igual en una delegació que va visitar els camps de refugiats
sahrauís.
Edmundo Sepa defensa en aquest llibre que es pot ser
natural de Guinea Equatorial, nacionalista i conservador, alhora que s'és
crític amb els qui, en el seu mateix partit, entenen que la política és
servir-se de la gent en lloc de servir-la.
I a més escriu bé i amb un llenguatge directe, la qual
cosa fa encara més recomanable la lectura d'aquest treball entre la sociologia
i la política que ens serveix la valenta editorial Wanafrica.
Siscu Baiges
Siscu Baiges i l'activista social Saoka Kingolo, al centre cívic
Teresa Pàmies, a Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario