On són els drets
laborals i econòmics de les persones migrades? Entorn d’aquesta qüestió,
l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Catalunya ha organitzat unes jornades a
Barcelona per incidir sobre la manca de compliment dels drets laborals i
econòmics de les persones migrades subsaharianes a territori català, marroquí i
tunisià.
Les jornades, convocades
entre els dies 5 i 8 de febrer, han partit de la base que la situació no és
idèntica a Catalunya, el Marroc o Tunísia, però que hi ha mancances,
desigualtats i injustícies que es repeteixen en els tres territoris. Les seus
dels sindicats UGT i Comissions Obreres, que també s’han implicat en aquests
debats, han estat l’escenari on s’ha recordat que el dret al treball va més
enllà del dret a tenir feina i que les autoritats tenen l’obligació de propiciar
la plena ocupació. A més, cal acabar amb el treball forçós o discriminador.
Una vintena de
representants de diverses associacions catalanes, marroquines i tunisianes, han
estat cridats a aquesta trobada. Azzouz Boulagdour, especialista en drets
humans i migracions de l’associació marroquina ASTICUDE, és un d’ells. Ha estat
assistent jurídic dels demandants d’asil i dels refugiats a l’organització
marroquina dels drets humans (OMDH) i a ACNUR.
. ¿Quin treball fa ASTICUDE?
. ASTICUDE vol dir
Associació Tisaganesa per la Cultura i el Desenvolupament. Es va fundar el 1999
amb l’objectiu principal de promoure la cultura amazic i els drets d’aquesta
comunitat al nord-est del Marroc. El 2004 es va convertir en una associació
professional que treballa en tres eixos principals: migració i drets humans; educació,
cultura i gènere; i desenvolupament territorial i medi ambient. Desenvolupa
diversos projectes i programes amb finançament de la cooperació internacional i
d’òrgans nacionals com el ministeri marroquí d’Immigració o el Consell Nacional
de Drets Humans. Treballem en partenariat amb moltes ONGs nacionals i
internacionals, amb ajuntaments i consells provincials i regionals marroquins.
Per exemple, treballem amb ONGs com l’Assemblea de Cooperació per la Pau amb
qui hem participat en aquestes jornades sobre drets laborals i econòmics dels
immigrants.
. Es respecten aquests drets?
. No. Marroc ha adoptat,
en els últims anys, una estratègia nacional d’immigració i asil que ha inclòs
dues operacions de regulació dels immigrants. Aquests immigrants tenen el
mateix dret a l’accés al treball i la formació professional que els marroquins,
però encara estem en la fase d’adaptació de la realitat a aquestes lleis. Cal
passar de la teoria a les accions pràctiques. Hi ha dues entitats públiques que
s’encarreguen de la formació professional i del treball. Marroc ha fet passes
importants per garantir els drets de les persones migrants però, en la
pràctica, es continuen violant aquests drets. La majoria dels migrants que
treballen ho fan sense contracte, no estan declarats a la Caixa Social, ho fan
més de vuit hores al dia, no es beneficien de vacances, no tenen cap garantia
de jubilacions dignes. Estem encara en la fase de preparació.
. Són molt dures les condicions de vida d’aquestes
persones al Marroc?
. Sí. No es poden
comparar amb d’altres països. La majoria viuen als carrers, als boscos...
. Tots els immigrants que viuen al Marroc volen fer el
salt a Europa o n’hi ha que prefereixen quedar-se en aquest país?
. N’hi ha que pensen
quedar-se al Marroc però la majoria tenen com a objectiu anar a Europa. Busquen
una vida millor en un altre país i el Marroc encara no els la pot garantir,
però per una raó o una altra molts s’hi queden bloquejats i prefereixen
quedar-s’hi que tornar al seu país d’origen. Molts són sol·licitants d’asil,
són refugiats que no poden tornar al seu país per les condicions de vida i els
riscos que corren allí.
. Treballa per ACNUR a Nador. En què consisteix la seva
feina allí?
. Sóc assistent jurídic
dels sol·licitants d’asil. Els acompanyo a demanar asil. Els ajudo quan tenen
problemes en la relació amb la policia. Organitzo tallers amb ells per
explicar-los quins drets tenen com a refugiats.
. Quina opinió té del tractament que reben els immigrants
que intenten saltar la tanca?
. A vegades pateixen
violacions dels drets humans per part de la policia marroquina i l’espanyola.
Hi ha una tanca enorme entre Melilla i Nador. Aquesta tanca no frenarà la
migració. Els migrants han decidit tirar endavant i entrar a Europa. Aquesta
política de seguretat que fa Europa, Espanya i el Marroc no solucionarà aquest
problema. Cada cop són més els que volen saltar la tanca.
. D’altres ho intenten per mar i molts s’ofeguen. Fa uns
dies vint persones subsaharianes, com a mínim, es van ofegar prop de Melilla.
Què pensa quan arriben aquestes notícies?
. Em sento molt
malament. Diumenge passat vaig rebre una trucada a les sis del matí. Era un
migrant de Mali que em demanava si el seu germà havia mort o sobreviscut a
aquesta tragèdia. Em va explicar que va ser una catàstrofe, que era un grup de
47 migrants, sis dones entre ells, que es van fer a la mar amb mal temps. Van
intentar anar a Melilla però es van enfonsar. La barca la dirigia un marroquí
que va morir també. La Marina marroquina
va recuperar 15 cossos però no tenim dades fiables sobre la resta. Ara es parla
de 20 persones mortes però en van sortir 47. No sabem què se n’ha fet.
. Sap què va passar amb el germà de la persona que el va
telefonar?
. Fins ara no ha
aparegut. No sabem si ha desaparegut o si ha sobreviscut.
Siscu Baiges
No hay comentarios:
Publicar un comentario