MENJA MERDA. No mengis millor, deixa de menjar pitjor

 “Hi haurà un abans i un després en la teva manera d'alimentar-te quan llegeixis aquest llibre”. Ho diu Patricia Fernández de Lis, redactora cap de Ciència del diari El País. I té tota la raó del món. Està parlant de “Menja merda. No mengis millor, deixa de menjar pitjor” (Vergara. Penguin Random House). Llegir-lo suposa, per què negar-ho, un sobresalt continu. Hi descobrim que cometem nombrosos errors a l'hora d'alimentar-nos i ens sorprèn haver trigat tants anys a descobrir-ho.

Cada lector detectarà en aquest llibre aspectes de la seva alimentació que creia saludables i que no ho són. És impossible llegir-lo i no rectificar en concloure'l algun dels nostres hàbits alimentaris. Cadascú esbrinarà on ha fallat fins ara, quins errors cometia, què creia sa i que en el fons no ho és tant.

No es tracta de convertir aquesta breu ressenya en un spoiler del contingut. Són més de tres-centes pàgines molt profitoses, començant per la portada amb quatre dels ingredients que amenacen la nostra salut: la brioixeria, el menjar ràpid, els dolços i la gelatina. Entre tots quatre componen la paraula COME, que antecedeix a la MERDA que l'autor, el dietista-nutricionista Julio Basulto Marset justifica així: “si la paraula 'merda' es defineix com “cosa mal feta o de mala qualitat (segons la Real Academia Espanyola de la Llengua), també hem d'aplicar el terme als comestibles de mala qualitat nutricional.

Disposeu-vos a trencar amb els tòpics i arquetips, escolteu Basulto quan ens explica que ni tan sols l'etiqueta de 'vegà' garanteix que un producte sigui sa i sapigueu que per alimentar-nos bé no n'hi ha prou amb consumir aquells que es presenten com sense conservants, sense colorants, sense additius, sense transgènics, sense agrotòxics, sense pesticides, sense fertilitzants o ecològics. Tot això està molt bé però cal aprofundir més en la qüestió dequè mengem i de què hauríem de menjar.

La recepta final de Basulto es resumeix en quatre pes: pensar, planificar, perseverar i prescindir. Cal pensar què mengem, igual que hem de pensar què escoltem o què diem. Hem de planificar el nostre estil de vida, igual que planifiquem el nostre currículum o les nostres vacances. Hem de reeducar el nostre paladar, la qual cosa passa per una mica de paciència i perseverança, aclimatant el nostre paladar al menjar sa. I cal tenir en compte que els canvis alimentaris són més efectius si redueixen la ingesta de productes malsans que si augmenten la d'aliments saludables, cosa que l'autor sintetitza al subtítol de la portada: “No mengis millor, deixa de menjar pitjor” .

A aquestes quatre pes cal afegir-hi una ela. La de llegir aquest llibre tant saludable com necessari.

Siscu Baiges