A vegades, quan surts
d'una sala de projecció ho fas amb la sensació que has assistit a un treball
digne i fet amb molta cura. Aquesta és la impressió que vaig tenir després que
s’aturés el scroll que anava
identificant totes les persones que havien tingut alguna cosa a veure amb la
pel·lícula 'Yucatán', des del seu director, Daniel Monzón, fins als extres que
omplen la pantalla dins i fora del creuer que els porta de Barcelona a Yucatán i Recife amb
escales al Marroc i Les Canàries, passant per la música, que entenc que és un
dels seus millors valors. No és estrany, per això, que el primer producte que vam
conèixer de 'Yucatán' va ser el clip musical de la cançó que Carlos Jean va
compondre per a la pel·lícula i que interpreta al amb Teyou, Annya i Big Mama
Swing.
Intueixo que Monzón no
pensava allargar el metratge fins les dues hores que acaba durant quan va
concebre el projecte però que es va atrevir a preservar-lo quan va veure que
l'atenció i la diversió de l'espectador es mantenien sense dificultat al llarg
de la història. Cal felicitar-lo a ell i al coguionista, Jorge
Guerricaechevarría, per aconseguir-ho.
'Yucatán' demostra que
no és just encasellar a actors i directors en un paper i un gènere determinats.
Daniel Monzón soluciona bé la papereta de dirigir pel·lícules dures com 'Celda
211' o 'El Niño' i també la d’una comèdia entretinguda com la que avui ens
ocupa. De Luis Tosar podem dir el mateix. Fins i tot de Joan Pera, que exhibeix
aquí més registres que les del personatge apocat i divertit amb el qual solem
identificar-lo. Stephanie Cayo i Rodrigo de la Serna ratllen a un molt bon
nivell, fins i tot sortejant la dificultat de cantar, ballar i tocar el piano
que els correspon interpretar en aquesta ocasió.
De la Serna, Cayo, Monzón i Tosar
Probablement algú
qüestionarà la credibilitat d'algunes escenes o la imatge una mica tòpica i negativa
que es dóna de Casablanca o Recife. Però es tracta d'una comèdia, certes
concessions a l'exageració són acceptables i no posen en qüestió la convicció
que és una pel·lícula que val la pena assaborir. Potser arriba amb retard. A
principis d'estiu hauria estat un bon antídot per a una societat com la
catalana i l'espanyola massa enredades en discussions i males cares i poc
predisposades a plantar cara al món amb somriures com els que provoca
'Yucatán'.
Siscu Baiges
No hay comentarios:
Publicar un comentario