“Penèlope” és una
pel·lícula d’autora. És la tercera empremta que deixa Eva Vila al món dels
llargmetratges. Han passat quatre anys des de que a ‘Bajarí’ coneguéssim les
nebodes de Carmen Amaya. A ‘’Penèlope’ es parla molt menys que a ‘Bajarí’.
Parlen les imatges, el so, tractat amb una cura extraordinària, l’expressivitat
dels personatges.
Vila ens acosta la ‘Penèlope’
d’Homer en la persona d’una dona gran (Carme Tarté) que no sembla que esperi ja
la tornada d’Ulisses. Però Ulisses (Ramon Clotet) torna, discretament, amb por a
ser descobert. Lògicament, el final no es pot explicar en una crònica com
aquesta, però, tot i així, podem avançar que arriba quasi per sorpresa. Cal
veure si la directora vol explicar-lo o deixar-lo a la imaginació dels
espectadors.
Les noves tecnologies
faciliten que amb pocs diners es puguin aconseguir imatges impressionants. Els drons
ens ensenyen des de dalt la vila protagonista –Santa Maria d’Oló- però també
part de la comarca a la qual pertany, el Moianès, i l’espectacular muntanya de
Montserrat.
La barcelonina Eva Vila,
nascuda el 1975, sap moure’s pel món. Per això estem davant una coproducció de
la polonesa Araki Films i Televisió de Catalunya, amb el suport d’Euroimages, el
Instituto de la Cinematografía y las
Artes Audiovisuales (ICAA) i l’Institut Català de les Empreses Culturals,
amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu
Fabra.
Bona nota especial, doncs,
pel director de fotografia, Julián Elizalde, les directores de so, Eva Valiño i
Amanda Villavieja, i el responsable de la música i les mescles Juan Sánchez ‘Cuti’,
en una pel·lícula que consolida la trajectòria d’una directora de sensibilitat
especial i gust per la seva feina. Una petita i encoratjadora obra d’art.
Siscu Baiges
No hay comentarios:
Publicar un comentario