TRAFICANTS DE PERSONES

“Quinze anys després de la destrucció de les Torres Bessones, la majoria del món musulmà està en flames. Els guanyadors són els mercaders de persones, una barreja d’organitzacions criminals i jihadistes que rapten, compren i venen persones per un preu. Què vindrà després?”. Qui escriu això i es fa aquesta pregunta és Loretta Napoleoni, màster en terrorisme per la London School of Economics. Ho fa en el llibre ‘Traficants de persones’, subtitulat ‘El negoci dels segrestos i la crisi dels refugiats’ i editat per ‘Paidós Estat i Societat’.

Napoleoni, de formació economista –és llicenciada en Economia i Relacions Internacionals per l’Escola Superior Internacional de la Universitat Johns Hopkins- escriu al final del pròleg del llibre que “els traficants d’homes i dones no són diferents dels comerciants d’esclaus del segle XIX, ni dels nazis del segle XX: tots ells van creure també que tenien dret a disposar lliurement de les vides d’altres persones”. És a dir, que els que segresten ciutadans d’arreu del món en zones de conflicte per cobrar-ne un rescat caríssim o que espolien els que busquen refugi a Occident fugint d’aquests territoris en guerra i insegurs són, segons ella, els successors d’aquells explotadors.

La primera gran operació de segrest de persones amb la voluntat d’intercanviar-les per molts diners la situa Loretta Napoleoni a Mali i el sud d’Algèria, el 2003. Allí, un grup d’antics membre del Grup Islàmic Armat (GIA) va retenir 32 turistes europeus. Els governs dels seus estats van pagar quantitats fins aleshores impensables per recuperar-los amb vida i aquests diners van servir com a base per la creació d’un nou grup armat: Al Qaeda al Magrib Islàmic (AQMI).

A partir d’aquí, ‘Traficants de persones’ ens condueix per l’evolució d’aquesta pràctica, a partir tant de l’enumeració de tots els segrestos com de la descripció de la resposta dels diferents governs afectats. Napoleoni parla amb molts negociadors que han intervingut –n’hi ha que encara ho fan- en operacions d’alliberament d’ostatges i ens explica com uns estats es neguen a pagar pels seus ciutadans retinguts mentre que d’altres no dubten a trobar els diners que reclamen els terroristes.

Ens fem creus de la gran quantitat de persones que han patit la condició de segrestats i dels que encara ho estan quan esteu llegint aquesta ressenya. Les opinions públiques estan parcel·lades i només s’adonen d’aquest fet quan són els seus nacionals els que estan en mans dels traficants. Espanya és dels pocs països que no han hagut de veure com un dels seus periodistes, cooperants o turistes és assassinat davant una càmera que enregistra la seva mort i aquestes imatges són pujades després a les xarxes socials.

El llibre es llegeix amb el cor encongit i amb una barreja de ràbia i impotència. Hi aprenem que, el 2004, un ostatge occidental a l’Iraq podia ser alliberat amb dos milions de dòlars. Ara, aquesta quantitat s’ha multiplicat per cinc. I Napoleoni ens recorda que amb aquests diners es financen atemptats en ple centre de les principals ciutats d’allò que anomenem com a Occident. Que les empreses de seguretat especialitzades en la protecció contra segrestos cobraven mil dòlars diaris ara fa deu anys i que avui han triplicat les seves tarifes. Que els mercaders de refugiats van ingressar uns cent milions de dòlars cada mes de l’estiu de 2015 per dur desenes de milers de persones a les costes europees. Que si, deu anys enrere, una persona podia pagar 7.000 dòlars a un traficant perquè el portés de l’Àfrica Occidental a Itàlia, amb aquests diners, l’estiu de 2015, només es podia pagar el viatge de Síria a Grècia.

Globalització i jihadisme són la combinació d’interessos que ens han dut a aquest món que, segons Napoleoni, “s’ha convertit en un lloc molt més perillós no només per nordamericans i europeus sinó també per asiàtics, africans i llatinoamericans, milions dels quals s’han vist obligats a convertir-se en mà d’obra migrant i en refugiats econòmics”.

Després de dues-centes planes estudiant les raons i les conseqüències dels segrestos i el tràfic d’éssers humans, l’autora utilitza el brexit britànic per posar en evidència els símptomes d’un malestar que s’expandeix per tot el món occidental: “La popularitat en augment de certs grups dretans, el retorn de la xenofòbia i el racisme, el restabliment de les fronteres i les crides al proteccionisme”. I la seva conclusió no és precisament optimista: “Mentre aquest panorama sigui vigent, els mercaders de persones continuaran fent negoci traficant amb dones i homes desesperats cap a les portes de les fortaleses occidentals, un negoci que, al seu torn, seguirà finançant el jihadisme tant dins com fora de les flamants muralles noves que anem erigint entorn nostre”.

Siscu Baiges