Piketty proposa una reforma europea innovadora però poc ambiciosa

L’economista Thomas Pikkety, juntament amb tres col·legues, ha elaborat una proposta “Per un Tractat per a la Democratització d’Europa”, que planteja la creació d’una Assemblea de Parlamentaris de la zona euro. És una proposta innovadora, creativa, però que sembla difícil de dur a terme, vist com funcionen les actuals institucions europees, i a la qual es podria demanar que, ja posats a trencar motllos, tingués una mica més d’ambició. La proposta la podeu trobar en català al llibre que ha publicat Edicions 62. De moment encara no hi ha edició en castellà.

Els coautors d’aquest Tractat, que elideixen com a T-Dem, són la professora de Dret Públic de la universitat de París Oest Stéphanie Hennette, el professor de Ciències Polítiques de la universitat París 1 Guillaume Sacriste i el director de recerca del centre europeu de sociologia i ciències polítiques CNRS, Antoine Vauchez. És, per tant, una iniciativa íntegrament francesa. Algun professor o expert alemany hauria anat bé que s’afegís a aquest grup per apropar aquesta idea a un país imprescindible perquè tiri endavant.

El seu element central és la creació d’una Assemblea Parlamentària limitada d’entrada als 19 països que tenen l’euro com a moneda pròpia. El seu primer article diu que “les parts contractants acorden, com a estats membres de la Unió Europea, reforçar les polítiques de coordinació econòmica, pressupostària, de convergència fiscal i social necessàries per al bon funcionament de la zona euro, adoptant un pacte democràtic i donant suport d’aquesta manera a l’acompliment dels objectius de la Unió Europea”. Un cop engegada aquesta Assemblea, Piketty i els seus companys creuen que seria tant engrescadora que d’altres països que ara no pertanyen a la zona euro s’hi acabarien apuntant.

L’Assemblea estaria formada per parlamentaris procedents dels estats de la zona euro però també del Parlament europeu. Els autors proposen dues opcions. Una, amb 105 diputats procedents dels estats i 25 del Parlament europeu i una altra, amb 320 diputats estatals i 80 eurodiputats. Pot passar la solució dels actuals mals d’Europa per un nou Parlament? L’austeritat imposada, els populismes, el rebuig dels refugiats, l’augment de les desigualtats ¿serien millor combatuts amb aquest nou organisme?

Cal fer un esforç de confiança per creure que es pot respondre afirmativament a aquestes dues preguntes, i més quan el T-Dem preveu que la nova Assemblea comparteixi protagonisme i competències amb l’actual Eurogrup, el Consell de Ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea. Si l’Europa que necessitem i desitgem ha de passar per mans com la de l’actual president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, no anem bé.

Els que temen la burocratització excessiva de la gestió política europea ho tenen fàcil per criticar aquest T-Dem, que afegeix més òrgans administratius, per bé que cal reconèixer el seu esforç per donar més valor a la tasca parlamentària i de control de la gestió executiva.

El T-Dem vol tenir veu i vot a l’hora de triar els presidents del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), el Banc Central Europeu i l’Eurogrup. El seu article 14 recull que “el pressupost de la zona euro preveu afavorir un creixement sostenible, l’ocupació, la cohesió social i una millor convergència de les polítiques econòmiques i fiscals dins de la zona euro”, objectius lloables però que s’han d’assolir gràcies a una Assemblea Parlamentària que no queda clar com es finançarà ella mateixa.

El T-Dem vol “democratitzar la governança de la zona euro” però apunta cap a una estructura nova, sumada a l’actual, que pot incórrer en l’error d’anar en comptes de cap a ‘més Europa’, com demanen els federalistes, cap a ‘més Europes’, que no sembla la solució idònia pels qui confien en una solució continental als problemes socials i de qualitat de vida dels ciutadans.

Siscu Baiges