Las farmacias, ¿servicio público o negocio privado?

 

Es imposible leer el libro “De venta en farmacias. Una denuncia del negocio de la salud desde dentro” (Editorial Penguin Random House) de los hermanos Felipe y Raúl de la Fuente sin que eso influya en la forma como vemos el servicio que nos ofrecen esos centros de preparación y dispensación de medicamentos y las personas que nos atienden.

Ser farmacéutica es “la profesión más bonita del mundo”, asegura la licenciada en Farmacia y divulgadora científica Gemma del Caño en el epílogo del libro. Y sus autores bien seguro que coinciden con ella, pero a lo largo de sus casi trescientas páginas ponen al descubierto un mundo que suele pasar desapercibido para los clientes de las farmacias. Nos cuentan todo aquello que se comercializa en ellas y que no tiene ninguna eficacia para lo que se supone que están indicados. De las trampas que usan algunos farmacéuticos para colocar productos innecesarios con el solo afán de obtener beneficios económicos. Del engaño que representa la promoción y venta en las farmacias de determinados medicamentos, complementos vitamínicos y soluciones maravillosas para mejorar la dieta o la apariencia estética que no sirven para nada o para bien poco.

Los hermanos De la Fuente saben de lo que hablan. Conocen de primera mano el día a día de las farmacias y, además, han completado sus conocimientos con las reflexiones y denuncias de decenas de personas que trabajan en ellas. También trufan el libro de numerosas demandas de trabajadores farmacéuticos que ejemplifican lo desenfocado de los conocimientos o aptitudes que se requieren.

Lejos de su voluntad alejar a los ciudadanos de las farmacias. Pretenden, eso sí, avisarles de lo que se cuece, a veces, en las recámaras de esos centros. Como en otras profesiones, hay empleadores déspotas que maltratan a sus trabajadores. Reconocen que también hay malas trabajadoras. E insisten en que “no se debe, en aras de un corporativismo barato, negar los abusos e ilegalidades que se cometen”. Y en que hay que “proteger un servicio que debería beneficiar al paciente”.

Felipe de la Fuente, que durante diez años ejerció como farmacéutico adjunto en varias oficinas de farmacia de diferentes comunidades autónomas, y Raúl de la Fuente, graduado en Nutrición Humana y Dietética por la Universidad de Valencia y hoy profesor interino de Formación Profesional de Procedimientos Sanitarios y Asistenciales, creen “fervientemente en un modelo sanitario en el que ni la dispensación de medicamentos ni el seguimiento nutricional, ni las farmacias ni las consultas de nutrición y dietética estén condicionadas por el balance de beneficios de una empresa privada”.

Cierran “De venta en farmacias” planteando una serie de preguntas. La última las resume todas: “¿Cuánto ganaríamos todas si en todas las profesiones sanitarias aplicáramos el código deontológico y la medicina basada en la evidencia”?”. Ganaríamos mucho, seguro. Y también saldremos ganando y más documentados sobre como funcionan las farmacias tras la lectura de este libro fruto del compromiso y la experiencia de sus autores.  

 

Les farmàcies, servei públic o negoci privat?

 

És impossible llegir el llibre “De venda a farmàcies. Una denúncia del negoci de la salut des de dins” (Editorial Penguin Random House) dels germans Felipe i Raúl de la Fuente sense que això influeixi en la forma com veiem el servei que ens ofereixen aquests centres de preparació i dispensació de medicaments i les persones que ens atenen.

Ser farmacèutica és “la professió més bonica del món”, assegura la llicenciada en Farmàcia i divulgadora científica Gemma del Caño a l'epíleg del llibre. I els seus autors ben segur que hi coincideixen, però al llarg de les seves gairebé tres-centes pàgines posen al descobert un món que sol passar desapercebut per als clients de les farmàcies. Ens expliquen tot allò que s'hi comercialitza i que no té cap eficàcia per la finalitat que se suposa que estan indicats. Dels paranys que fan servir alguns farmacèutics per col·locar productes innecessaris amb l’afany d'obtenir beneficis econòmics. De l'engany que representa la promoció i venda a les farmàcies de determinats medicaments, complements vitamínics i solucions meravelloses per millorar la dieta o l'aparença estètica que no serveixen per a res o per ben poc.

Els germans De la Fuente saben d’allò que parlen. Coneixen de primera mà el dia a dia de les farmàcies i, a més, han completat els seus coneixements amb les reflexions i denúncies de desenes de persones que hi treballen. També trufen el llibre de nombroses demandes de treballadors farmacèutics que exemplifiquen com són desenfocats a vegades els coneixements o aptituds que es requereixen.

Lluny de la seva voluntat allunyar els ciutadans de les farmàcies. Pretenen, això sí, avisar-los del que es cou, de vegades, a les recambres d'aquests centres. Com en altres professions, hi ha propietaris i titulars de farmàcies dèspotes que maltracten els seus treballadors. Reconeixen que també hi ha males treballadores. I insisteixen que “per tal de defensar un corporativisme barat, no s’han de negar els abusos i il·legalitats que es cometen”. I que cal “protegir un servei que hauria de beneficiar el pacient”.

Felipe de la Fuente, que durant deu anys va exercir com a farmacèutic adjunt a diverses oficines de farmàcia de diferents comunitats autònomes, i Raúl de la Fuente, graduat en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de València i avui professor interí de Formació Professional de Procediments Sanitaris i Assistencials, creuen "ferventment en un model sanitari on ni la dispensació de medicaments ni el seguiment nutricional, ni les farmàcies ni les consultes de nutrició i dietètica estiguin condicionades pel balanç de beneficis d'una empresa privada".

Tanquen “De venda a farmàcies” plantejant una sèrie de preguntes. L'última les resumeix totes: “Quant guanyaríem totes si a totes les professions sanitàries apliquéssim el codi deontològic i la medicina basada en l'evidència”?”. Guanyaríem molt, segur. I també sortirem guanyant i més documentats sobre com funcionen les farmàcies després de llegir aquest llibre fruit del compromís i l'experiència dels seus autors.

"LA DEMOCRÀCIA MOR AL NÚVOL", per Josep Maria Ganyet

 

Podem viure en una societat oberta i democràtica i alhora segura per a tothom? S’ho pregunta l’enginyer informàtic i divulgador de l’impacte social de les noves tecnologies Josep Maria Ganyet. Ho fa al llibre “La democràcia mor al núvol” (La Magrana). Ganyet, nascut el 1965, té una llarga trajectòria com a expert informàtic –IBM, Deutsche Bank, Gotomedia- i com a divulgador –TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, La Vanguardia, Via Empresa, Sàpiens,... Hi parlem pocs dies després que l’Hospital Clínic patís un ciberatac que ha comportat la suspensió de bona part dels seus serveis. 

Josep Maria Ganyet considera que "la democràcia mor més al núvol que a la foscor" i que "Twitter hauria d'estar en mans de les Nacions Unides". Són dues de les afirmacions que fa en l'entrevista que oferim, enregistrada el 9 de febrer i que podeu veure en aquest enllaç

"Accionistes del canvi"

 

Un títol impecable per a un llibre confeccionat sobre la base de vuit entrevistes amb activistes contra el canvi climàtic. Tal com diu el subtítol, es tracta d'una “Aposta per la natura i el nostre futur!”. Subtítol que serveix tant com a definició de l'objectiu del llibre com a petició de compromís als seus lectors.

Les periodistes Irene Baños Ruiz i Judit Alonso Gonzalbez han seleccionat perquè expliquin les seves accions a favor d'un planeta que superi l'amenaça de catàstrofe climàtica Fernando Valladares (Rebel·lió Científica), Juan Carlos del Olmo (WWF), Juantxo López de Uralde (Aliança Verd), Miriam Camps Leirós (Teachers for Future), Eva Saldaña Lizarraga (GoEiner), Javier Peña (Hope! Dempeus pel planeta) i Odile Rodríguez de la Fuente (divulgadora ambiental, filla de Félix Rodríguez de la Fuente). Un ventall de protagonistes i experiències de lluita davant de l'emergència climàtica i en pro de la preservació del medi ambient ben elegit i aprofitat.

Cadascun dels interlocutors de les autores aporta idees per conèixer millor les causes i efectes del canvi climàtic i propostes per contrarestar aquests últims o minimitzar-los al màxim.

Recullo a continuació algunes de les seves aportacions.

Fernando Valladares: "Els científics descartem escenaris més optimistes que proposen que ens podríem quedar aquest segle en 1'5 graus d'escalfament respecte a l'era preindustrial, perquè no és realista".

Juan Carlos del Olmo: “Si realment s'inverteix a restaurar la natura, des dels rius i les zones humides als boscos, al nivell que es planteja en aquesta dècada, la natura ens tornarà ràpidament tots els beneficis”.

Juantxo López de Uralde: “Hi ha un abisme entre la gravetat del canvi climàtic i la poca prioritat que, aparentment, té per als ciutadans quan es manifesten a les urnes, així com per a alguns polítics. Això només es pot canviar amb més educació i promovent que la gent més conscienciada faci el salt i treballi en política”.

Miriam Campos Leirós: “Hem de destacar la importància de l'educació, que sembla que sempre tots els polítics tenen present quan fan un discurs, però després és la gran oblidada”.

Eva Saldaña: ​​“Hem de trencar amb la idea que des del nord global ho solucionarem tot (…) Moltes de les alternatives possibles al capitalisme, precisament, ens arriben del sud global, com, per exemple, la teoria del Bon Viure” .

Erika Martínez Lizarraga: “Si les mesures de reducció de consum (…) s'intenten imposar sense una clara argumentació i sense demostrar que en aquest vaixell remem tots en la mateixa direcció, augmentaran les desigualtats fins que la gent es cabregi i, quan la gent està emprenyada, les conseqüències no solen ser positives”.

Javier Peña: “Podem ser la generació més irresponsable, la que va destruir, a consciència, els vímets de la vida a la Terra o la que va protagonitzar una transformació transversal del nostre sistema econòmic, la major evolució social de la història, i va deixar un planeta infinitament millor que el que va rebre dels seus pares”.

Odile Rodríguez de la Fuente: “Som una espècie més sobre la faç de la Terra, només això. Tot i això, ser éssers vius amb consciència ens atorga una responsabilitat incomparable en el tractament i el respecte cap a les altres formes de vida”.

No convé donar-hi gaires voltes. Aquest llibre s’uneix al cor de veus que demanen un compromís urgent, decidit i eficaç contra unes emissions contaminants i un increment de les temperatures que ens porten al col·lapse. Baños Ruiz i Alonso Gonzalbez ens recorden, a través de les paraules dels seus entrevistats, que “igual que un fitxa de dòmino pot fer trontollar la resta i inclinar-les cap al costat positiu del canvi, també una persona pot servir de palanca accionadora”.

Conclusió: “Convertim-nos en aquesta peça fonamental, siguem accionistes del canvi”.

Siscu Baiges

 

“Accionistas del cambio. ¡Apuesta por la naturaleza y nuestro futuro!” / Irene Baños Ruiz i Judit Alonso Gonzalbez / BOLDLETTERS / 207 pàgines / 18 euros

“Accionistas del cambio”

Un título impecable para un libro confeccionado en base a ocho entrevistas con activistas contra el cambio climático. Tal y como reza su subtítulo, se trata de una “¡Apuesta por la naturaleza y nuestro futuro!”. Subtítulo que sirve tanto como definición del objetivo del libro como petición de compromiso a sus lectores.

Las periodistas Irene Baños Ruiz y Judit Alonso Gonzalbez han seleccionado para que expliquen sus acciones en pro de un planeta que supere la amenaza de catástrofe climática a Fernando Valladares (Rebelión Científica), Juan Carlos del Olmo (WWF), Juantxo López de Uralde (Alianza Verde), Miriam Campos Leirós (Teachers for Future), Eva Saldaña Lizarraga (GoEiner), Javier Peña (Hope! En pie por el planeta) y Odile Rodríguez de la Fuente (divulgadora ambiental, hija de Félix Rodríguez de la Fuente). Un abanico de protagonistas y experiencias de lucha frente a la emergencia climática y en pro de la preservación del medio ambiente bien elegido y aprovechado.

Cada uno de los interlocutores de las autoras aporta ideas para conocer mejor las causas y efectos del cambio climático y propuestas para contrarrestar estos últimos o minimizarlos al máximo.

Recojo a continuación algunas de sus aportaciones.

Fernando Valladares: “Los científicos descartamos escenarios más optimistas que proponen que nos podríamos quedar en este siglo en 1’5 grados de calentamiento respecto a la era preindustrial, porque no es realista”.

Juan Carlos del Olmo: “Si realmente se invierte en restaurar la naturaleza, desde los ríos y las zonas húmedas a los bosques, al nivel que se plantea en esta década, la naturaleza nos devolverá rápidamente todos los beneficios”.

Juantxo López de Uralde: “Hay un abismo entre la gravedad del cambio climático y la poca prioridad que, aparentemente, tiene para los ciudadanos cuando se manifiestan en las urnas, así como para algunos políticos. Eso solo se puede cambiar con más educación y promoviendo que la gente más concienciada dé el salto y trabaje en política”.

Miriam Campos Leirós: “Tenemos que destacar la importancia de la educación, que es algo que parece que siempre todos los políticos tienen presente cuando dan un discurso, pero luego es la gran olvidada”.

Eva Saldaña: “Tenemos que romper con la idea de que desde el norte global vamos a solucionarlo todo (…) Muchas de las alternativas posibles al capitalismo, precisamente, nos llegan del sur global, como, por ejemplo, la teoría del Buen Vivir”.

Erika Martínez Lizarraga: “Si las medidas de reducción de consumo (…) se intentan imponer sin una clara argumentación y sin demostrar que en este barco remamos todos en la misma dirección, van a aumentar las desigualdades hasta que la gente se cabree y, cuando la gente está cabreada, las consecuencias no suelen ser positivas”.

Javier Peña: “Podemos ser la generación más irresponsable, la que destruyó, a conciencia, los mimbres de la vida en la Tierra o la que protagonizó una transformación transversal de nuestro sistema económico, la mayor evolución social de la historia, y dejó un planeta infinitamente mejor que el que recibió de sus padres”.

Odile Rodríguez de la Fuente: “Somos una especie más sobre la faz de la Tierra, solo eso. Sin embargo, ser seres vivos con consciencia nos otorga una responsabilidad incomparable en el trato y el respeto hacia las otras formas de vida”.

No conviene darle demasiadas vueltas. Este libro se une al coro de voces que piden un compromiso urgente, decidido y eficaz contra unas emisiones contaminantes y un incremento de las temperaturas que nos llevan al colapso. Baños Ruiz y Alonso Gonzalbez nos recuerdan, a través de las palabras de sus entrevistados, que “al igual que un ficha de dominó puede hacer tambalear al resto e inclinarlas hacia el lado positivo del cambio, también una persona puede servir de palanca accionadora”. Conclusión: “Convirtámonos en esa pieza fundamental, seamos accionistas del cambio’.

Siscu Baiges

 

Accionistas del cambio. ¡Apuesta por la naturaleza y nuestro futuro!  / Irene Baños Ruiz y Judit Alonso Gonzalbez / BOLDLETTERS / 207 páginas / 18 euros

MERCADERS DEL DUBTE. FER NEGOCI A COSTA DE LA SALUT I LA VERITAT

Els historiadors Naomi Oreskes i Erik M.Conway, tots dos dels Estats Units, van publicar el 2010 el llibre “Mercaders del dubte. Como un grapat de científics va amagar la veritat sobre temes que van des del fum del tabac fins a l'escalfament global”. Capità Swing l’ha editat en castellà destacant en la seva promoció el paper que aquests científics venuts a grans emporis empresarials han jugat i encara juguen a enganyar la ciutadania sobre la responsabilitat de l'ésser humà en el canvi climàtic.

Oreskes i M.Conway repassen en aquest extens llibre com científics de primer nivell han venut la seva honorabilitat professional per satisfer els interessos dels propietaris, directius i accionistes de les empreses tabaqueres, emissores de gasos clorofluorcarbonats (CFC) o de CO2. La història es repeteix. Tant se val que siguin els efectes nocius sobre la salut del tabac, del forat de la capa d'ozó o de l'escalfament del Planeta, el llibret sempre és el mateix. Primer es neguen aquests efectes i quan ja és impresentable negar-los es passa a la fase de la confusió. S'intenta introduir el dubte en el debat sobre una cosa que ja és indiscutible.

"Mercaders del dubte" no és només un al·legat que posa al descobert amb noms i cognoms als que venen la seva suposada respectabilitat com a científics per perpetuar el negoci d'unes empreses sense escrúpols. És també un avís als mitjans de comunicació que es presten a la cerimònia de la confusió. El repàs dels autors a la història recent evidencia que molts mitjans de comunicació de prestigi s'han deixat arrossegar per les caríssimes campanyes de la confusió impulsades per tabaqueres o empreses explotadores de combustibles fòssils.

Els mercaders del dubte han declarat la guerra a la humanitat. No ho dubteu, llegiu aquest llibre. I sumeu-vos a la denúncia dels qui pensen només en els seus ingressos i posen en perill la salut dels ciutadans i el futur de la Humanitat amb els seus arguments amorals i anticientífics.

 

“Mercaderes de la duda” (Capitán Swing

Naomi Oreskes i Erik M.Conway

472 pàgines  //  23 euros

MERCADERES DE LA DUDA: HACER NEGOCIO A COSTA DE LA SALUD

Los historiadores  Naomi Oreskes y Erik M.Conway, ambos estadounidendes, publicaron en 2010 el libro “Mercaderes de la duda. Cómo un puñado de científicos ocultó la verdad sobre temas que van desde el humo del tabaco hasta el calentamiento global”. Capitán Swing lo ha editado en castellano destacando en su promoción el papel que esos científicos vendidos a grandes emporios empresariales han jugado y aun juegan en engañar a la ciudadanía sobre la responsabilidad del ser humano en el cambio climático.

Oreskes y M.Conway repasan en este extenso libro cómo científicos de primer nivel han vendido su honorabilidad profesional para satisfacer los intereses de los propietarios, directivos y accionistas de las empresas tabacaleras, emisoras de gases clorofluorcarbonados (CFC) o de CO2. La historia se repite. Tanto da que sean los efectos nocivos sobre la salud del tabaco, del agujero de la capa de ozono o del calentamiento del Planeta, el libreto siempre es el mismo. Primero se niegan esos efectos y cuando ya es impresentable negarlos se pasa a la fase de la confusión. Se intenta introducir la duda en el debate sobre algo que es ya indiscutible.

“Mercaderes de la duda” no es sólo un alegato que pone al descubierto con nombres y apellidos a quienes venden su supuesta respetabilidad como científicos para perpetuar el negocio de unas empresas sin escrúpulos. Es también un aviso a los medios de comunicación que se prestan a la ceremonia de la confusión. El repaso de los autores a la historia reciente evidencia que muchos medios de comunicación de prestigio se han dejado arrastrar por las carísimas campañas de la confusión impulsadas por tabacaleras o explotadoras de combustibles fósiles.

Los mercaderes de la duda han declarado la guerra a la Humanidad. No lo dude, lea este libro. Y súmese a la denuncia de quienes piensan solo en sus ingresos y ponen en peligro la salud de los ciudadanos y el futuro de la Humanidad con sus argumentos amorales y anticientíficos.

"Mercaderes de la duda" (Capitán Swing) 

Naomi Oreskes y Erik M.Conway

472 páginas  //  23 euros