sábado, 3 de febrero de 2018

Un africà a la cort del nacionalisme català


Amb "Convergent, convenient o intrús?" el sociòleg Edmundo Sepa ens acosta un àmbit sobre el qual , lamentablement, encara hi ha poca literatura: el de la relació entre els partits polítics i els ciutadans arribats d'altres països. És un llibre que permet moltes aproximacions i que toca moltes tecles, però és especialment interessant en la seva descripció de les dificultats dels diguem-ne immigrants per obrir-se camí en les estructures internes de les organitzacions polítiques.

Sepa ens explica com va entrar a formar part d'un partit nacionalista català i les alegries i disgustos que això li va produir. Va voler ser útil i, sovint, es va sentir utilitzat. Descriu de manera convincent com el seu origen africà li va permetre sintonitzar amb la ideologia d'un partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que feia del nacionalisme català la seva raó de ser. Per a un africà, explica l'autor, és fàcil entendre la lluita en defensa dels interessos d'una nació ja que molts dels països del seu continent han aconseguit la independència després de llargues i doloroses lluites contra imperis colonials.
Però que combregui amb l'ideari convergent no vol dir que en el partit li obrissin les portes de bat a bat. 

El van nomenar responsable de l'espai africà de la Fundació Nous Catalans, l'àrea del partit dedicada a donar aixopluc als immigrants que s'hi apropaven. Aquest acostament té molts motius i, sovint, són diferents de la coincidència ideològica amb la formació política. Molts immigrants, els africans entre ells, busquen en aquesta aproximació una solució dels seus problemes econòmics i d'integració social. Solució que, tot i els esforços de Sepa, mai no arribava. Es va trobar atrapat entre les promeses que feia als grups d'immigrants amb els quals es reunia -manters o recollidors de ferralla- i les que rebia des de les altes instàncies del partit.



El va contractar Àngel Colom, la persona a la qual CDC va confiar l'àrea d’immigració, però mai li va retribuir els seus esforços. Va aconseguir que un nombre notable d'africans desfilessin a la diada nacional catalana de l'11 de setembre sota les banderes d'aquest partit però Colom mai no el va compensar econòmicament per la seva entrega a la causa. Al final, la cosa va acabar als jutjats i amb un Edmundo Sepa decebut pel tracte rebut.

Però aquest no és un llibre contra CDC. El seu autor distingeix entre els polítics de bona fe i els que només pensen en els seus propis interessos. El partit que el va fitxar ja no existeix i Àngel Colom ha desaparegut de la primera fila de la política catalana. Ell segueix lluitant per les seves idees i exposant-les sense embulls. No amaga que de vegades en la trajectòria de qualsevol persona -ell inclòs- cal acostar-se al sol que més escalfa encara que calgui mossegar-se la llengua i empassar molta quina. Per aquí va la paraula 'convenient' del títol.

I la de 'intrús' va del seu rebuig a qui va entendre que el van mirar amb desdeny des d'un pedestal esquerranista quan va pretendre ser tractat d'igual a igual en una delegació que va visitar els camps de refugiats sahrauís.
Edmundo Sepa defensa en aquest llibre que es pot ser natural de Guinea Equatorial, nacionalista i conservador, alhora que s'és crític amb els qui, en el seu mateix partit, entenen que la política és servir-se de la gent en lloc de servir-la.

I a més escriu bé i amb un llenguatge directe, la qual cosa fa encara més recomanable la lectura d'aquest treball entre la sociologia i la política que ens serveix la valenta editorial Wanafrica.

Siscu Baiges


                                Presentació del llibre amb l'autor, Edmundo Sepa, el periodista
                                Siscu Baiges i l'activista social Saoka Kingolo, al centre cívic
                                Teresa Pàmies, a Barcelona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario