viernes, 9 de febrero de 2018

Azzouz Boulagdour: « Les condicions de vida dels migrants al Marroc són duríssimes »




On són els drets laborals i econòmics de les persones migrades? Entorn d’aquesta qüestió, l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Catalunya ha organitzat unes jornades a Barcelona per incidir sobre la manca de compliment dels drets laborals i econòmics de les persones migrades subsaharianes a territori català, marroquí i tunisià.

Les jornades, convocades entre els dies 5 i 8 de febrer, han partit de la base que la situació no és idèntica a Catalunya, el Marroc o Tunísia, però que hi ha mancances, desigualtats i injustícies que es repeteixen en els tres territoris. Les seus dels sindicats UGT i Comissions Obreres, que també s’han implicat en aquests debats, han estat l’escenari on s’ha recordat que el dret al treball va més enllà del dret a tenir feina i que les autoritats tenen l’obligació de propiciar la plena ocupació. A més, cal acabar amb el treball forçós o discriminador.

Una vintena de representants de diverses associacions catalanes, marroquines i tunisianes, han estat cridats a aquesta trobada. Azzouz Boulagdour, especialista en drets humans i migracions de l’associació marroquina ASTICUDE, és un d’ells. Ha estat assistent jurídic dels demandants d’asil i dels refugiats a l’organització marroquina dels drets humans (OMDH) i a ACNUR.



. ¿Quin treball fa ASTICUDE?
. ASTICUDE vol dir Associació Tisaganesa per la Cultura i el Desenvolupament. Es va fundar el 1999 amb l’objectiu principal de promoure la cultura amazic i els drets d’aquesta comunitat al nord-est del Marroc. El 2004 es va convertir en una associació professional que treballa en tres eixos principals: migració i drets humans; educació, cultura i gènere; i desenvolupament territorial i medi ambient. Desenvolupa diversos projectes i programes amb finançament de la cooperació internacional i d’òrgans nacionals com el ministeri marroquí d’Immigració o el Consell Nacional de Drets Humans. Treballem en partenariat amb moltes ONGs nacionals i internacionals, amb ajuntaments i consells provincials i regionals marroquins. Per exemple, treballem amb ONGs com l’Assemblea de Cooperació per la Pau amb qui hem participat en aquestes jornades sobre drets laborals i econòmics dels immigrants.



. Es respecten aquests drets?
. No. Marroc ha adoptat, en els últims anys, una estratègia nacional d’immigració i asil que ha inclòs dues operacions de regulació dels immigrants. Aquests immigrants tenen el mateix dret a l’accés al treball i la formació professional que els marroquins, però encara estem en la fase d’adaptació de la realitat a aquestes lleis. Cal passar de la teoria a les accions pràctiques. Hi ha dues entitats públiques que s’encarreguen de la formació professional i del treball. Marroc ha fet passes importants per garantir els drets de les persones migrants però, en la pràctica, es continuen violant aquests drets. La majoria dels migrants que treballen ho fan sense contracte, no estan declarats a la Caixa Social, ho fan més de vuit hores al dia, no es beneficien de vacances, no tenen cap garantia de jubilacions dignes. Estem encara en la fase de preparació.

. Són molt dures les condicions de vida d’aquestes persones al Marroc?
. Sí. No es poden comparar amb d’altres països. La majoria viuen als carrers, als boscos...

. Tots els immigrants que viuen al Marroc volen fer el salt a Europa o n’hi ha que prefereixen quedar-se en aquest país?
. N’hi ha que pensen quedar-se al Marroc però la majoria tenen com a objectiu anar a Europa. Busquen una vida millor en un altre país i el Marroc encara no els la pot garantir, però per una raó o una altra molts s’hi queden bloquejats i prefereixen quedar-s’hi que tornar al seu país d’origen. Molts són sol·licitants d’asil, són refugiats que no poden tornar al seu país per les condicions de vida i els riscos que corren allí.



. Treballa per ACNUR a Nador. En què consisteix la seva feina allí?
. Sóc assistent jurídic dels sol·licitants d’asil. Els acompanyo a demanar asil. Els ajudo quan tenen problemes en la relació amb la policia. Organitzo tallers amb ells per explicar-los quins drets tenen com a refugiats.

. Quina opinió té del tractament que reben els immigrants que intenten saltar la tanca?
. A vegades pateixen violacions dels drets humans per part de la policia marroquina i l’espanyola. Hi ha una tanca enorme entre Melilla i Nador. Aquesta tanca no frenarà la migració. Els migrants han decidit tirar endavant i entrar a Europa. Aquesta política de seguretat que fa Europa, Espanya i el Marroc no solucionarà aquest problema. Cada cop són més els que volen saltar la tanca.

. D’altres ho intenten per mar i molts s’ofeguen. Fa uns dies vint persones subsaharianes, com a mínim, es van ofegar prop de Melilla. Què pensa quan arriben aquestes notícies?
. Em sento molt malament. Diumenge passat vaig rebre una trucada a les sis del matí. Era un migrant de Mali que em demanava si el seu germà havia mort o sobreviscut a aquesta tragèdia. Em va explicar que va ser una catàstrofe, que era un grup de 47 migrants, sis dones entre ells, que es van fer a la mar amb mal temps. Van intentar anar a Melilla però es van enfonsar. La barca la dirigia un marroquí que va morir també.  La Marina marroquina va recuperar 15 cossos però no tenim dades fiables sobre la resta. Ara es parla de 20 persones mortes però en van sortir 47. No sabem què se n’ha fet.

. Sap què va passar amb el germà de la persona que el va telefonar?
. Fins ara no ha aparegut. No sabem si ha desaparegut o si ha sobreviscut.


Siscu Baiges

No hay comentarios:

Publicar un comentario