El dret d'asil pateix una greu reculada a Espanya i Europa

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat ha presentat avui el Informe Anual 2016 de CEAR “Les persones refugiades a Espanya i a Europa” on s'alerta que malgrat el fort increment de de el nombre de persones que van buscar l'any passat refugi a Europa, tant la Unió Europea com Espanya van adoptar mesures que han posat en greu perill un dret humà com l'asil.

La continuïtat dels conflictes en països com Síria, l'Iraq o Afganistan va provocar que centenars de milers de persones veiessin a Europa l'última possibilitat per salvar les seves vides i les de les seves famílies. Així, el nombre de sol·licitants d'asil a Europa es va duplicar en 2015 respecte al passat any, arribant a 1.321.600 i només es van resoldre favorablement poc més 300.000.

La decisió dels països de la UE de blindar les fronteres i no oferir vies legals per sol·licitar asil va provocar que la majoria dels refugiats hagués d'arriscar la seva vida en el Mediterrani, sortejar tanques de filferro i allargar el seu recorregut a causa dels tancaments de frontera. Més de 3.700 persones van perdre la vida en aquest periple, mantenint-se com la ruta més mortal del món.

“Mentre augmenta de manera alarmant el nombre de persones refugiades al món, ens trobem amb una Unió Europea insensible a les necessitats de protecció i garanties de drets humans des les persones, blindant-se i externalitzant les seves fronteres d’una manera vergonyosa” ha afirmat Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

La distribució de les sol·licituds d'asil a Europa va ser molt desigual. Alemanya va rebre prop de mig milió, mentre que Espanya malgrat l'increment es va mantenir entorn al 1% del total. Països com Hongria o Àustria van donar a les seves polítiques d'asil un clar segell xenòfob i autoritari.Malgrat el moviment de solidaritat sense precedents que es va iniciar a Europa des de setembre cap a les persones que fugen de la guerra o la persecució, els líders de la UE van ser incapaços d'oferir una resposta comuna i de complir els compromisos que ells mateixos havien establert. “L’inacceptable i il·legal acord entre la Unió Europea i Turquia és un exemple de les polítiques en les que violen, de manera flagrant els tractats internacionals i defugen de les seves obligacions internacionals”, ha lamentat Estel·la Pareja. “ Els drets i la dignitat de les persones refugiades són menyspreats: Europa no està a l’alçada”, ha afegit.

                                               Espanya: rècord i reculada

En 2015, Espanya va rebre prop de 14.881 sol·licituds d'asil, la xifra més alta mai registrada, encara que segueix representant un any més només el 1% de les quals van atendre els països de la UE. Un any més, les persones de nacionalitat siriana encapçalen el llistat de sol·licitants, seguides de les quals procedeixen d'Ucraïna i Palestina.

No obstant això, només es van resoldre poc més de 3.200 sol·licituds, de les quals es va acceptar el 31%, molt allunyada de la mitjana europea que es va situar entorn del 50%. “És molt frustrant veure la ciutadania demanar un estat més obert i acollidor amb les persones refugiades, i que en canvi, aquest apliqui polítiques cada vegada més restrictives, fent cas omís a la voluntat ciutadana”, ha afirmat la directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Refugiados, más que cifras

A més, l'organització critica en el seu informe la “congelació” dels expedients procedents d'Ucraïna o Mali tot esperant que els conflictes arribin a la seva fi, la continuïtat de les anomenades “devolucions en calent” a Ceuta i Melilla, la il·legalitat de la qual han establert diferents organismes internacionals; així com les dificultats d'accés al procediment d'asil als Centre d'Internament d'Estrangers (CIE).

Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, ha recordat que “és el moment de fer una manifestació multitudinària que mostri el rebuig de la societat a polítiques contràries als drets humans com és el dret d’asil; per això, més de 50 entitats, entre elles la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, cridem a la manifestació aquest diumenge 19 de juny”

                                                Mesures urgents

Sol·licitem al nou Govern i al futur Parlament que amb caràcter urgent en la propera legislatura s'engeguin les següents mesures:

1. La retirada del suport d'Espanya a l'acord entre la UE i Turquia, instant de forma immediata a la suspensió de la seva aplicació i a la seva impugnació davant les vies existents a aquest efecte.

2. L'acollida de forma immediata a Espanya de les persones refugiades que es troben a Grècia i Itàlia en compliment dels acords de reubicació adoptats pel Consell Europeu.

3. L'engegada de vies legals i segures d'accés al procediment d'asil:
- Habilitar la possibilitat de sol·licitar asil en ambaixades i consolats espanyols.
- Facilitar l'emissió de visats humanitaris.
- Complir els compromisos adquirits en matèria de reassentament i aprovació d'un programa ambiciós i permanent de reassentament.
- Flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar.

4. L'eliminació dels obstacles per a l'accés al dret d'asil:
- Posar fi a les devolucions il·legals de persones migrants i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla.
- Suprimir l'exigència de visat de trànsit aeroportuari impost en 2011 a persones de nacionalitat siriana.

5. La transposició immediata de les directives europees en matèria d'asil i l'aprovació urgent del Reglament que desenvolupi normativament la Llei d'Asil, pendent des de fa gairebé set anys.

La UPEC, més viva que mai

Els propers 29 i 30 de juny i 1 de juliol, la sala de les Brigades Internacionals de la UGT de Catalunya obrirà les portes perquè s’hi celebri la dotzena edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). El lema de l’edició d’aquest any és “Entre les places i els palaus”.

Semblen molt lluny els temps en què els organitzadors de la UPEC es platejaven deixar-la morir. La negativa de les administracions governades per CDC i els seus aliats a subvencionar aquesta universitat d’estiu la van posar entre l’espasa i la paret. Durant uns quants anys, la UPEC s’ha sustentat en el voluntarisme dels organitzadors. Encara no han arribat les subvencions que necessita però l’accés de forces progressistes a alguns nivells de l’administració, com l’Ajuntament de Barcelona i d’altres consistoris, permet ser optimista cara a la cobertura econòmica d’edicions futures.

A més, ens trobem amb la paradoxa que quan la UPEC torna amb forces i empenta renovats, la coalició política que més ha fet per ensorrar-la s’ha desfet i els dos partits que la constituïen malden per no desaparèixer. 

Convergència Democràtica de Catalunya està a poques passes de la seva pràctica extinció. Encara té un grapat de càrrecs i panxes satisfetes amb ajuts immerescuts, inclòs el president de la Generalitat actual, però el futur el té ben fosc. Per això, CDC farà tot allò que pugui per evitar que hi hagi noves eleccions al Parlament. Per això, Artur Mas es va sacrificar per estalviar-se la patacada electoral. Per això, alguns comentaristes i articulistes comencen a marcar distàncies amb el partit que tan bé els ha tractat els darrers decennis.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, inaugurarà la UPEC tres dies després de la celebració de la segona volta de les eleccions generals espanyoles. Ja sabrem si Mariano Rajoy continua arrepapat a la cadira de la Moncloa o si li han furtat Pedro Sánchez o Pablo Iglesias. 

El futur de Catalunya i el d’Espanya no estan deslligats, malgrat les il·lusions dels independentistes més entusiastes. Potser per això cal considerar encertada la idea de concedir al catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo l’honor de pronunciar la conferència inaugural sota el títol de “Catalunya i Espanya: tan lluny, tan a prop”.

La sessió de cloenda de l’1 de juliol estarà protagonitzada per la classe política. Abans que el vicepresident del govern català, Oriol Junqueras, faci la conferència de cloenda, representants del PSC, ERC, la CUP i Barcelona en Comú debatran les seves idees i propostes sota el curiós lema de “Somiem truites”. El vespre anterior haurà estat el torn de periodistes i politòlegs per analitzar quin escenari polític es dissenya després de les eleccions espanyoles. Caldrà veure si a aquelles alçades ja sabem si Catalunya té pressupost pel 2015 o encara està en l’aire.

Europa, la crisi dels refugiats, la pobresa, la precarietat, el canvi climàtic, el primer any de governs municipals en mans de les noves formacions polítiques, la comparació entre la transició a la democràcia post-franquista i el moment polític actual i la presentació del llibre “La desfachatez intelectual. Escritores e intelectuales ante la política” per part del seu autor, el director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials, Ignacio Sánchez Cuenca, completen un programa de taules rodones on, sovint, és tant interessant allò que diuen els ponents com els assistents.

La UPEC està ben viva. Felicitem-nos-en!

Siscu Baiges

'Somos Coca Cola en lucha', una biografía colectiva que resume dos años de lucha sindical contra el gigante de los refrescos

236 trabajadores de la planta de Coca Cola de Fuenlabrada se resistieron al expediente de regulación de empleo (ERE) que les dejaba en la calle en enero de 2014. Comenzaron, entonces, una larga lucha de resistencia contra las presiones de la poderosa empresa, que utilizó todos los utensilios y argumentos a su alcance para derrotarlos. Les ofrecieron de todo. Los trabajadores, que se autobautizaron como 'espartanos' en recuerdo de los luchadores griegos, recibieron amenazas directas o indirectas. Lloraron y sufrieron mucho. Pero, finalmente, a la empresa presidida en España por Sol Daurella no le quedó otro remedio que reincorporarlos. No lo hizo, como ellos querían, en el mismo puesto que tenían cuando les despidieron, pero volvieron a trabajar en la planta de Fuenlabrada.

¿Una victoria de la lucha sindical? Por supuesto, pero las grandes empresas no tienen sentimientos. Ahora pretenden que los huelguistas paguen una multa de 8 millones de euros, por las grandes cantidades de litros de coca cola que se estropeó durante los meses que los trabajadores se instalaron en un campamento a las puertas de la empresa. La Audiencia Nacional y el Tribunal Supremo dieron la razón a los trabajadores que pedían la nulidad del ERE porque vulneraba el derecho a huelga y porque no fue comunicado adecuadamente a los representantes sindicales. Por una vez, el aparato judicial dictó sentencia a favor de David en contra de Goliat. Habrá que ver, sin embargo, como resuelve la querella de los 8 millones de euros que ahora se cierne sobre la cabeza de los sindicalistas.

28 meses después de que se anunciara el ERE y 8 después de que se reabriera la planta de Fuenlabrada, un libro recoge cómo han vivido este proceso sus protagonistas, los trabajadores despedidos y luego readmitidos. 'Somos Coca Cola en lucha', editado por 'laovejaroja', se ha presentado, este fin de semana, en la Feria de Ideas y Libros Radicales 'Literal'. Lo han hecho algunos de los muchos 'espartanos' y 'espartanas' que se sinceran a lo largo de sus 336 páginas.

El subtítulo del libro define perfectamente su contenido: 'Una biografía colectiva'. En ‘Somos Coca Cola en lucha’ estos trabajadores nos abren su corazón y nos cuentan sus sentimientos. Como el mundo de trabajo seguro y bien pagado en que vivían se les derrumba de un día para otro. Como se hartan de sufrir y llorar. Como se angustian, se deprimen, se enferman, tienen conflictos familiares o chocan con la cobardía y el miedo de los que bajan la cabeza ante los intereses de los patrones. Y también como descubren el valor de la solidaridad, de la lucha, de la dignidad y la alegría del éxito de su reivindicación de que la empresa les readmita.

Es un libro desde el que nos hablan personas normales, sencillas, que puede servir de manual de lucha sindical y que sería recomendable que leyeran los empresarios que despiden trabajadores sin tener en cuenta quienes sufren esa decisión.

No falta un anexo nada amable con la presidenta de Coca Cola - España. Se comprende. Como dice Antonio, en una frase que suscribirían gran parte de los muchos y muchas que se mojan en "Somos Coca Cola en lucha": "Nunca los perdonaré. Han hecho mucho daño a toda mi familia, mis hermanos, mi hijo, mi mujer".

David ha vencido a Goliat por una vez, pero el gigante sigue vivo y los 'espartanos' que le derrotaron temen su afán de venganza.

Siscu Baiges

Recomendaciones para la lucha contra la corrupción en Catalunya

Después de la reunión mantenida el dia 1 de febrero con los diputados Albano Dante, Benet Salellas y la diputada Eulalia Reguant, tras una reunión informal con diputados de ERC en torno al tema de la decaída personación de la Generalitat en el juicio contra la infanta Cristina y pendientes de sendas reuniones con el grupo socialista y Ciutadans, Xnet y el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya hace llegar a la Comisión parlamentaria de estudio de las Medidas de Lucha contra la Corrupción para la Regeneración Democrática a través de su presidente, el diputado Benet Salellas, algunas recomendaciones sobre temas candentes a tener en consideración por su urgencia.

1 – Es de máxima urgencia el diseño de una Ley Catalana de Protección de los Alertadores sobre la base del Decálogo para la protección de los Denunciantes / Alertadores redactado por Xnet y que se hizo público el dia 28 octubre, 2015.

Decálogo para la defensa de los Alertadores:
https://xnet-x.net/es/decalogo-proteccion-denunciantes-alertadores

Este Decálogo está siendo referencia en otros proyecto de ley tanto a nivel estatal como internacional.

No serán las instituciones las que acaben con la corrupción. El vigilante no puede vigilarse a sí mismo. Solo la vigilancia activa de la ciudadanía está consiguiendo que despues de años de impunidad salgan a a la luz las grandes tramas de corrupción. El 90% de los casos de corrupción en curso de investigación han sido destapados por ciudadanos de a pie, no por instituciones.

Por esto, no se puede honestamente plantear la lucha contra la corrupción sin una ley que proteja a la ciudadanía que decide tomar cartas en el asunto.

La legislación anglosajona ofrece múltiples referencias desde la primera ley de protección de los alertadores de 1778 en Estados Unidos.

Algunas de estas referencias actuales son:

• Dodd–Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act, section 922
• Resultados de la Foreign Corrupt Practices Act (FCPA)
• Occupational Safety and Health Act Estados Unidos 1970
• Procedures for the Handling of Discrimination Complaints Under Section 806 of the Corporate and Criminal Fraud Accountability Act of 2002, Title VIII of the Sarbanes-Oxley Act of 20
• En el Reino Unido, la Public Interest Disclosure Act de 1998
• Canadá: Public Servants Disclosure Protection Act
• India: The Whistle Blowers Protection Act, 2011
• También en Suiza, Irlanda, Nueva Zelanda, Sudafrica

2 – En nuestro Buzón de Xnet de filtraciones seguras y anónimas, recibimos mensualmente denuncias de la ciudadanía que aportan luz sobre malas prácticas recurrentes, prepotencia y caciquismo a lo largo y ancho de Catalunya. Deseamos que se creen los cauces adecuados para que estas denuncias sean atendidas bajo la vigilancia de toda la ciudadanía y no como se ha hecho hasta ahora. De aquí el punto.

3 – Tras una esplendorosa época desde su fundación en 2008 en la que fue una experiencia puntera, y tras la prematura muerte de su primer y respetado director la Oficina Antifrau de Catalunya es ahora mismo un ejemplo de como NO se tiene que operar. Los escandalosos fallos en la custodia de las denuncias de Victoria Álvarez ,ex novia de Pujol junior ; la prohibición impuesta por la nueva dirección de permitirle denunciar de forma anónima; la desesperación de sus propios trabajadores a los que no se les deja trabajar y de los usuarios ,cuyas denuncias acaban en un agujero negro del que nunca salen, exigen una reforma inmediata de este órgano siguiendo los parámetros de eficacia y transparencia que en la era digital muchas organizaciones civiles, frente a la dejadez de funciones de las insitituciones, ya estamos llevando a la práctica sin los recursos de los que esta Oficina dispone.

Por último, llamamos la atención sobre el comportamiento nefasto de la mayoría de los partidos en el Parlamento Europeo en la defensa de los Alertadores. Mientras de cara a la galería casi todos prometen leyes en defensa de los mismos, a la hora de actuar solo los grupos integrados en los Verdes Europeos están votando en contra de la Directiva sobre los Trade Secrets.

Pedimos que los miembros de esta Comisión expliquen a sus grupos claramente qué conlleva esta Directiva a través del material que lanzaremos públicamente en los proximos días y que manifiesten una actitud clara en apoyo a los esfuerzos ciudadanos para defender la libertad de expresión, denunciar los abusos y organizarse contra la corrupción.

A la espera de la amable respuesta de la Comisión, el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya, con toda su red de personas activas tanto a niveles nacionales como internacionales se pone al servicio de dicha Comisión para lo que pueda ser de utilidad y permanecerá vigilante para que estos temas reciban la atención que el momento histórico exige.

Cordialmente,

Xnet y Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya

Recomanacions per a la lluita contra la corrupció a Catalunya

Després de la reunió mantinguda el dia 1 de febrer amb els diputats Albano Dante, Benet Salellas i la diputada Eulàlia Reguant, després d’una reunió informal amb diputats d’ERC al voltant del tema de la decaiguda personació de la Generalitat en el judici contra la infanta Cristina i pendents de reunions amb el grup socialista i Ciutadans, Xnet i el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya fa arribar a la Comissió parlamentària d’estudi de les Mesures de Lluita contra la Corrupció per a la Regeneració Democràtica a través del seu president, el diputat Benet Salellas, algunes recomanacions sobre temes candents a tenir en consideració per la seva urgència.

1 – És de màxima urgència el disseny d’una Llei Catalana de Protecció dels alertadors sobre la base del Decàleg per a la protecció dels denunciants / alertadors redactat per Xnet que es va fer públic el dia 28 d’octubre, 2015.

Decàleg per a la protecció dels Denunciants / Alertadors:
https://xnet-x.net/ca/decaleg-proteccio-denunciants-alertadors/

Aquest Decàleg està sent referència en altres projectes de llei tant a nivell estatal com internacional.
No seran les institucions les que acabin amb la corrupció. El vigilant no pot vigilar-se a si mateix. Només la vigilància activa de la ciutadania està aconseguint que després d’anys d’impunitat surtin a la llum les grans trames de corrupció. El 90% dels casos de corrupció en curs d’investigació han estat destapats per ciutadans, no per institucions.

Per això, no es pot honestament plantejar la lluita contra la corrupció sense una llei que protegeixi a la ciutadania que decideix actuar.

La legislació anglosaxona ofereix múltiples referències des de la primera llei de protecció dels alertadors de 1778 als Estats Units.

Algunes d’aquestes referències actuals són:

• Dodd–Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act, section 922
• Resultats de la Foreign Corrupt Practices Act (FCPA)
• Occupational Safety and Health Act Estats Units 1970
• Procedures for the Handling of Discrimination Complaints Under Section 806 of the Corporate and Criminal Fraud Accountability Act of 2002, Title VIII of the Sarbanes-Oxley Act of 20
• Al Regne Unit, la Public Interest Disclosure Act de 1998
• Canadà: Public Servants Disclosure Protection Act
• Índia: The Whistle Blowers Protection Act, 2011
• També a Suïssa, Irlanda, Nova Zelanda, Sud-àfrica

2 – A la nostra Bústia d’Xnet de filtracions segures i anònimes rebem mensualment denúncies de la ciutadania que aporten informació sobre males pràctiques recurrents, prepotència i caciquisme arreu de Catalunya. Desitgem que es creïn les vies adequades perquè aquestes denúncies siguin ateses sota la vigilància de tota la ciutadania i no com s’ha fet fins ara.

3 – Després d’una esplendorosa època des de la seva fundació l’any 2008 durant la qual va ser una experiència capdavantera, i després de la prematura mort del seu primer i respectat director, l’Oficina Antifrau de Catalunya és ara mateix un exemple de com NO s’ha d’operar. Els escandalosos errors en la custòdia de les denúncies de Victòria Álvarez ,exnòvia de Pujol júnior; la prohibició imposada per la nova direcció de permetre denunciar de manera anònima; la desesperació dels seus propis treballadors als quals no se’ls deixa treballar i dels usuaris ,les denúncies dels quals acaben en un forat negre del que mai surten, exigeixen una reforma immediata d’aquest òrgan seguint els paràmetres d’eficàcia i transparència que en l’era digital moltes organitzacions civils, davant de la deixadesa de funcions de les insitituciones, ja estem portant a la pràctica sense els recursos de què aquesta Oficina disposa.

Por último, llamamos la atención sobre el comportamiento nefasto de la mayoría de los partidos en el Parlamento Europeo en la defensa de los Alertadores. Mientras de cara a la galería casi todos prometen leyes en defensa de los mismos, a la hora de actuar solo los grupos integrados en los Verdes Europeos están votando en contra de la Directiva sobre los Trade Secrets .

Finalment, cridem l’atenció sobre el comportament nefast de la majoria dels partits al Parlament Europeu en la defensa dels alertadors. Mentre de cara a la galeria gairebé tots prometen lleis en defensa dels mateixos, a l’hora d’actuar només els grups integrats en els Verds Europeus estan votant en contra de la Directiva sobre els Trade Secrets.

Demanem que els membres d’aquesta Comissió expliquin als seus grups clarament què comporta aquesta Directiva a través del material que llançarem públicament durant els próxims dies i que manifestin una actitud clara en suport als esforços ciutadans per defensar la llibertat d’expressió, de denunciar els abusos i d’organització contra la corrupció i els abusos.

A l’espera de l’amable resposta de la Comissió, el Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya, amb tota la seva xarxa de persones actives tant a nivells nacionals com internacionals es posa al servei de dita Comissió per al que pugui ser d’utilitat i romandrà vigilant perquè aquests temes rebin l’atenció que el moment històric exigeix.

Cordialment,

Xnet i Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya

Josep Miquel Pueyo: "Si Jordi Pujol hubiese ido al psicoanalista se habría ahorrado muchos pesares"

El presidente del Centro de Estudios Freudianos de Girona, Josep Miquel Pueyo, considera que el ex-presidente de la Generalitat Jordi Pujol tuvo una relación compleja con su padre, Florenci Pujol, y que esto marcó su trayectoria personal y política. Pueyo lo explicó durante la presentación de su último libro 'La otra escena de la corrupción. Familia y sociedad en el destino personal: Jordi Pujol Soley' (Ed.Psimática), en la librería 22, en Barcelona.

La gestación del libro viene de lejos, según el autor, ya que sitúa sus orígenes en los años setenta, cuando él era maoísta y Jordi Pujol daba sus primeros pasos en el mundo de la empresa, la banca y la política. Pueyo se ha documentado a fondo sobre el ex-presidente de la Generalitat y considera que para entender su comportamiento hay que referirse a la "función fallida de don Florencio como padre". Los desajustes que esta situación provocó en Jordi Pujol habrían hecho necesario que se pusiera en contacto con un profesional del psicoanálisis. "Si Pujol hubiera ido a un psicoanalista a tiempo se habría ahorrado muchos disgustos", asegura Josep Miquel Pueyo.

El autor detecta en el comportamiento de Pujol lo que el psicoanálisis define como "deseo decidido". Detecta dos. Uno, en la voluntad de demostrar a su padre que era capaz de triunfar en el ámbito empresarial y político. Le pudo decir muy pronto que 'le salía el dinero por las orejas’ y que, además, era presidente de la Generalitat.

El otro 'deseo decidido' de Jordi Pujol no está relacionado con su padre sino con un tío, Narcís. Cuando era un niño, hizo una excursión con este familiar a la cima del Tagamanent, donde se conjuraron para reconstruir Cataluña. Este segundo 'deseo decidido' se cumpliría, según Pueyo, con su reciente conversión al independentismo.

Quien quiera profundizar en el estudio psicoanalítico que Josep Miquel Pueyo hace sobre Jordi Pujol deberá adentrarse en las más de quinientas páginas de este estudio prolijo, que descubre la dependencia psicológica del ex-presidente en relación a su padre, incluso en el comunicado donde reconoció que había tenido dinero escondido en el extranjero durante muchos años. Una dependencia a la que responsabiliza de su deriva corrupta y de "la transmisión de la deshonestidad a sus hijos".

Siscu Baiges