Els estudiants de les diferents facultats on s'estudien
matèries relacionades amb el món econòmic faran bé de tenir a mà l'últim llibre
de l'economista i conseller d'empreses Alfonso Durán-Pich, "L’oligarca
camuflat". Només tindrà un moment de dubte en començar a llegir-lo i
ensopegar amb el concepte de 'poder condigne', un dels tres que va distingir
J.K.Galbraith, al costat del 'poder compensatori' i el 'poder condicionat'. La
cosa no va més enllà. A partir d'aquí, l'autor s'expressa amb un llenguatge directe,
sense concessions a la galeria literària i exposa, un darrere l'altre, els
factors i els personatges que integren el 'Poder' en majúscules.
El llibre es presenta amb el subtítol de 'Radiografia del
poder'. I d'això tracta. De posar nom i cara als que l'exerceixen o estan en
els seus voltants, intentant fer-se amb ell o beneficiar-se de les seves
decisions. Per les 237 pàgines d'aquest manual desfilen els rics, les empreses
més poderoses, les entitats financeres que estan darrere d'elles, els think tanks i periodistes que els riuen
les gràcies, els consultors i els lobbies
que ronden i prosperen al seu voltant, els clubs i cenacles que aparenten
més influència de la que realment tenen, els jutges que sovint no són de fiar i
les empreses d'armament, alimentació o farmacèutiques que atenen més als seus
beneficis que a les necessitats dels ciutadans.
No és fins al final que Durán-Pich ens revela qui són els
oligarques camuflats a què es refereix en el títol. Millor no fer-los un spoiler i recomanar-los que el llegeixin
del començament al final.
Moltes de les xifres i dades que apareixen a 'L’oligarca
camuflat' oscil·len amb el pas del temps. Vivim temps volàtils, però no tant
com perquè aquest manual de lectura ràpida deixi de ser i recomanable per
entendre com funciona el món del poder a aquestes alçades del partit.
Siscu Baiges
No hay comentarios:
Publicar un comentario