La vida d'Isa Solà és de
les que mereix que algú la reflecteixi en un llibre, perquè quedi constància
d'una trajectòria personal dedicada a ajudar els que més ho necessiten. Cert és
que la immensa majoria de les persones que dediquen la seva vida a aquesta fi
prefereixen passar desapercebudes. Fugen del protagonisme i opten per la
discreció i el treball persistent, quotidià, pràctic. Però també és cert que
s'agraeix que caiguin a les nostres mans biografies com la d'aquesta missionera
de l'ordre de les religioses de Jesús-Maria.
Mey Zamora, companya
d'Isa Solà al col·legi Sant Gervasi de Barcelona, reconstrueix en "Lo que no se da se pierde" els 51
anys de vida de la seva amiga en base a una enorme quantitat de testimonis que
reflecteixen una tasca tan completa com entusiasta . Gràcies a les gairebé
tres-centes planes d'aquesta biografia podem endinsar-nos en la personalitat
d'una dona nascuda en una bona família, una mica díscola i que va optar per
renunciar a les comoditats que el seu origen li reservava per lliurar-se a la
causa de l'ajuda als més necessitats sigui a Espanya, Guinea Equatorial o
Haití, país, aquest últim, en què va morir, assassinada el 2 de setembre del
2016.
Malgrat el descens de
vocacions religioses a casa nostra, encara hi ha moltes Isa Solà repartides pel
món. Llegir les seves peripècies en les diferents destinacions que li van tocar
com a missionera ens fa conèixer-la millor però també imaginar com és la vida
d'altres tantes que, com ella, l'han invertit en atendre els necessitats del
primer o el tercer món.
L'autora del llibre ens
contagia la frustració d'Isa Solà quan ha d’enfrontar-se amb la corrupció a
Guinea Equatorial o al dolor pel brutal terratrèmol que va sacsejar Haití el 12
de gener de 2010. Però també ens ofereix la seva il·lusió per enfrontar-s’hi i
esforçar- en beneficiar amb la seva tasca tant als que viuen en la misèria en
aquests països com als que han perdut extremitats per la sacsejada del sòl
haitià.
Isa Solà es va atrevir
amb tot. Igual aixecava una escola que posava en marxa una sala d'atenció
odontològica o un taller per implantar pròtesis. Quan una bala va segar la seva
vida prop del banc al qual havia anat a treure diners, va deixar rere seu una
multitud d'ànimes agraïdes per la seva tasca i entrega.
Tot apunta que el mòbil
de la seva mort va ser el robatori, cosa habitual en un país on la violència
campa amb impunitat com és Haití. Com ens explica Mey Zamora, Isa Solà havia
compartit la seva por pel risc per a la seva vida que suposava moure’s sense
protecció per Port-au-Prince, la capital haitiana. Probablement mai se sàpiga
qui era aquell home robust, protegida la seva identitat amb un casc de
motorista, que li va disparar dues vegades mentre ella estava al volant del seu
modest vehicle.
Si voleu saber com es
viu a Guinea Equatorial i Haití no us perdeu aquest retrat d'Isa Solà, la
infermera, mestra i missionera que va deixar escrit: "Espero anar-me fent,
almenys, el que estimava fer, lliurant la meva vida, estimant la meva gent,
servint". Així va ser. Ara falta que l'ajuntament de Barcelona bategi amb
el seu nom un carrer a la ciutat que la va veure néixer. Encara que ella
segurament hi posaria objeccions, a molts ens agradaria viure en un carrer que,
com molts han reclamat en una recollida de signatures ciutadana, portés el nom
d'Isa Solà.
Siscu Baiges