Malgrat l’increment dels ingressos mitjans, la pobresa es cronifica per a gairebé una cinquena part de la població catalana

La societat genera més riquesa i diversos indicadors estadístics milloren, però les deficiències del sistema de protecció i el treball precari mantenen un elevat volum de persones en situació de risc Les entitats que treballen amb col·lectius vulnerables demanen revisar els paràmetres de medició de la pobresa per copsar la realitat

L’informe d’indicadors socials presentat avui per ECAS, ‘La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica’, analitza les dades estadístiques a la llum de les aportacions qualitatives de professionals de les entitats d’acció social i alerta del perill de caure en triomfalismes perillosos. “Hem de revisar els paràmetres amb què es mesura la recuperació econòmica perquè les regles del joc han canviat i els actuals no són vàlids, no tenen en compte la situació real de les persones”, ha afirmat Xavier Orteu, director d’Insercoop. La millora de bona part dels indicadors quantitatius xoquen amb les grans dificultats que encara constaten les entitats: “La situació de les persones vulnerables ha empitjorat molt i les possibilitats que recuperin autonomia econòmica i social són molt minses”, ha afegit Orteu. El document, vuitena edició de l’INSOCAT, recull les dades de referència en relació a set àmbits –pobresa i exclusió social, treball i atur, salut, educació, habitatge, protecció social i pensions— i reflecteix una contradicció que qüestiona la sortida de la crisi que sostenen determinats sectors. Per una banda és cert que la societat crea més riquesa i augmenten els ingressos mitjans (12.660 euros per persona el 2016, un 3,1% més que l’any anterior), però per l’altra creix i es cronifica la pobresa. “Cada vegada és més difícil deixar de ser pobre, sortir del cercle de l’exclusió” ha afirmat Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt. El 19,2% de la població catalana està en situació de risc (19% el 2015, al voltant d’un 17% a la Unió Europea els darrers anys) i “la pobresa intensa està instal·lada”. La bretxa del risc de pobresa (indicador relatiu de severitat de la pobresa que mostra com de pobres són els pobres) és molt superior a la d’abans de la crisi (29% el 2016 vs. 16,6% el 2008) i les desigualtats quant a distribució de la renda continuen tres punts per sobre de fa una dècada: l’índex de Gini, del 28,4% el 2006, és del 31,4% malgrat baixar per segon any consecutiu. Segons Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, “s’han cronificat nivells altíssims de desigualtats, pobresa i exclusió, i les lleugeres fluctuacions no marquen una tendència clara”.                                  Un 12% de les pesones amb feina són pobres               Les persones que tot i treballar viuen per sota del llindar de la pobresa constitueixen un fenòmen en augment que resulta alarmant en clau de present i futur, per les implicacions a mitjà i llarg termini en en el sistema de pensions. Un 12% de les persones amb feina són treballadores pobres, quan el 2008 representaven un 8,6%; i cal tenir en compte que el llindar ha baixat perquè la societat en general s’ha empobrit. Puja també el percentatge de contractes temporals, fins el 68,1% en el cas dels joves entre 16 i 24 anys, i el Salari Mínim Interprofessional continua sent dels més baixos de la UE La precarietat laboral té un impacte directe en el finançament del sistema de pensions i, donada la forta vinculació de la major part de les prestacions a les trajectòries laborals, posa en evidència les deficiències del nostre model de protecció social. La propera entrada en vigor de la Renda Garantida de Ciutadania ha de significar el primer pas cap a un nou sistema basat en el reconeixement de drets, amb visió preventiva i orientat a fomentar l’autonomia de les persones.