10 experiències de canvis de vida dràstics

La primera vegada que vaig llegir un text d’Ana Basanta va ser quan va caure a les meves mans el seu llibre “Halcón de los Andes”. Parlava de la seva estada un estiu al Perú, l’Equador i Colòmbia. Hi va anar de vacances després d’haver-hi estat treballant com a cooperant, amb anterioritat. La seva descripció de les angoixes que va passar en moure’s per la selva em va impressionar. Vaig tenir la sensació d’entendre –i quasi compartir- perfectament el patiment que explicava.

Ana Basanta escriu bé. O almenys així ho crec. Escriu de forma que s’entén fàcil. No es perd en digressions innecessàries o exhibicionismes estilistes. Potser els quinze anys que porta treballant a l’agència de notícies Europa Press li han conferit aquesta fluïdesa i claredat en la redacció.

Per això, els seus llibres es llegeixen i paeixen bé. El darrer es titula “Decidits” i tracta de 10 experiències vitals de trencament amb la quotidianitat. No són deu experiències espectaculars. Són deu vivències de persones que trenquen radicalment amb la vida que portaven fins el moment de la ruptura. Ana Basanta parla amb elles i ens explica com els ha anat amb la nova vida que han triat.

No ens pretén convèncer que cal trencar amb les nostres rutines habituals. Descriu les noves vides dels protagonistes de “Decidits” sense estalviar les incomoditats o els petits fracassos amb què han topat. La conclusió que vol que extraguem del llibre potser la trobem en la frase de Charles Chaplin amb què l’inaugura: “No hem de tenir por en equivocar-nos; fins els planetes xoquen, i del caos neixen les estrelles”.

Tot seguit tenim 150 planes en les quals veiem com Xuan-Lan Trinh es dedica en cor i ànima al ioga; Esther Ferrando i Jaume Catalán opten pel món rural; Óscar Vega deixa la comoditat del banc per anar a donar la volta al món; Santiago González també viatja, però ho fa durant disset anys, en un veler, i amb la seva dona i fills; María Carpio es converteix en la massai blanca d’Arkaria; Luis Montalbo venç tots els obstacles que se li posen per enmig per construir un circuït de karts en record del fill que va perdre per culpa d’un càncer; Patricia Pólvora s’especialitza en vendre té; Esther González torna al petit poble on va néixer; Covadonga Chaverri s’avoca a la defensa dels drets humans a Colòmbia i un grup de joves s’estableixen a una masia de Santa Maria d’Oló per viure en comunitat.

Ana Basanta no fa una apologia de les decisions adoptades per aquests personatges “decidits”, però si en algun moment de la lectura teniu un cert sentiment d’enveja envers ells potser podeu plantejar-vos ser protagonistes d’una segona edició d’aquest llibre envejablement ben escrit.

En vindran més, segur.

Siscu Baiges