Lo que no se da se pierde

La vida d'Isa Solà és de les que mereix que algú la reflecteixi en un llibre, perquè quedi constància d'una trajectòria personal dedicada a ajudar els que més ho necessiten. Cert és que la immensa majoria de les persones que dediquen la seva vida a aquesta fi prefereixen passar desapercebudes. Fugen del protagonisme i opten per la discreció i el treball persistent, quotidià, pràctic. Però també és cert que s'agraeix que caiguin a les nostres mans biografies com la d'aquesta missionera de l'ordre de les religioses de Jesús-Maria.

Mey Zamora, companya d'Isa Solà al col·legi Sant Gervasi de Barcelona, ​​reconstrueix en "Lo que no se da se pierde" els 51 anys de vida de la seva amiga en base a una enorme quantitat de testimonis que reflecteixen una tasca tan completa com entusiasta . Gràcies a les gairebé tres-centes planes d'aquesta biografia podem endinsar-nos en la personalitat d'una dona nascuda en una bona família, una mica díscola i que va optar per renunciar a les comoditats que el seu origen li reservava per lliurar-se a la causa de l'ajuda als més necessitats sigui a Espanya, Guinea Equatorial o Haití, país, aquest últim, en què va morir, assassinada el 2 de setembre del 2016.

Malgrat el descens de vocacions religioses a casa nostra, encara hi ha moltes Isa Solà repartides pel món. Llegir les seves peripècies en les diferents destinacions que li van tocar com a missionera ens fa conèixer-la millor però també imaginar com és la vida d'altres tantes que, com ella, l'han invertit en atendre els necessitats del primer o el tercer món.

L'autora del llibre ens contagia la frustració d'Isa Solà quan ha d’enfrontar-se amb la corrupció a Guinea Equatorial o al dolor pel brutal terratrèmol que va sacsejar Haití el 12 de gener de 2010. Però també ens ofereix la seva il·lusió per enfrontar-s’hi i esforçar- en beneficiar amb la seva tasca tant als que viuen en la misèria en aquests països com als que han perdut extremitats per la sacsejada del sòl haitià.

Isa Solà es va atrevir amb tot. Igual aixecava una escola que posava en marxa una sala d'atenció odontològica o un taller per implantar pròtesis. Quan una bala va segar la seva vida prop del banc al qual havia anat a treure diners, va deixar rere seu una multitud d'ànimes agraïdes per la seva tasca i entrega.

Tot apunta que el mòbil de la seva mort va ser el robatori, cosa habitual en un país on la violència campa amb impunitat com és Haití. Com ens explica Mey Zamora, Isa Solà havia compartit la seva por pel risc per a la seva vida que suposava moure’s sense protecció per Port-au-Prince, la capital haitiana. Probablement mai se sàpiga qui era aquell home robust, protegida la seva identitat amb un casc de motorista, que li va disparar dues vegades mentre ella estava al volant del seu modest vehicle.

Si voleu saber com es viu a Guinea Equatorial i Haití no us perdeu aquest retrat d'Isa Solà, la infermera, mestra i missionera que va deixar escrit: "Espero anar-me fent, almenys, el que estimava fer, lliurant la meva vida, estimant la meva gent, servint". Així va ser. Ara falta que l'ajuntament de Barcelona bategi amb el seu nom un carrer a la ciutat que la va veure néixer. Encara que ella segurament hi posaria objeccions, a molts ens agradaria viure en un carrer que, com molts han reclamat en una recollida de signatures ciutadana, portés el nom d'Isa Solà.

Siscu Baiges