‘El elegido’, l’assassinat de Trotsky explicat amb un bon exercici cinematogràfic

 S’ha d’agrair que, de tant en quan, ens ofereixin productes cinematogràfics com ‘El Elegido’, que descriu la gestació i execució de l’assassinat de Leon Trotsky el 21 d’agost de 1940, a Coyoacán (Mèxic) a mans del barceloní Ramon Mercader. Amb la passió que té aquest país, a vegades, per reconstruir la seva història recent es trobava a faltar l’aportació cinematogràfica que ens arriba gràcies a l’aposta del guionista i director català Antonio Chavarrías.

Les més de dues hores de metratge de ‘El Elegido’ ens ofereixen una posada en escena molt acurada. Rodada a Mèxic, Barcelona, Terrassa, Gallifa i La Cerdanya, un repte important per la pel·lícula és l’ús dels idiomes diferents dels seus protagonistes. Chavarrías ha de combinar el rus amb el francès, l’anglès, l’espanyol i unes gotes de català. Difícil barreja que, en ocasions, enterboleix la credibilitat d’algunes escenes.

El producte final, però, és molt bo. Els actors hi aporten molt. El mexicà Alfonso Herrera, en el seu paper de Ramon Mercader, ens permet posar-nos en la pell del comunista que rep l’encàrrec dels serveis secrets de Iosif Stalin d’assassinar Trotsky. Són inevitables les comparacions amb Antonio Banderas, per la seva aparença física i estil interpretatiu. L’acompanya, aportant més dosis de credibilitat, la britànica Hannah Murray, en un paper molt allunyat de la Gilly de ‘Joc de Trons’ que l’ha popularitzat. En conjunt, actors i actrius han estat seleccionats amb encert. La val·lisoletana Elvira Mínguez està impecable com a mare de Ramon Mercader i a Henry Goodman, també britànic, li toca interpretar un Trotksy un pèl antipàtic i atabalat per la por d’un assassinat que es veu a venir. És notable també la música de Joan Valent i la fotografia de Guillermo Granillo.

                            Antonio Chavarrías, a la presentació de 'El Elegido'
                                                   als cinemes Verdi, a Barcelona   

                             

És una pel·lícula bona, necessària però trista. Trista perquè ens explica com el fanatisme fa malbé les il·lusions i les intencions millors. És una història de la qual en coneixem el final i, per això, potser convé tancar els ulls quan es perpetra l’assassinat. Però cal mantenir-los oberts la resta del temps per assistir, valorar i aplaudir un esforç cinematogràfic i històric solvent.

TVE, TV3, ICAA, ICEC, Ibermedia Desarrollo i Media Europe han fet bé d’apostar per ‘El Elegido’ (‘The Chosen’), a la qual cal desitjar un recorregut reeixit més enllà de les fronteres del nostre país.

Siscu Baiges