Oxfam Intermón porta a Davos la denúncia
contra una desigualtat extrema que no para de créixer
El 2010, 388 persones posseïen la mateixa riquesa que la
meitat més pobra de la població mundial. L’any següent, 177 persones es van reservar
aquest privilegi. El 2012, van ser 159. El 2013, 92. El 2014, 80. I l’any
passat vam arribar a l’extrem que 62 persones eren tant riques com mitja
Humanitat. Ho ha anat denunciant Oxfam any rere any però la dinàmica no canvia.
Ara ho ha tornat a fer, presentant l’informe “Una economia al servei del 1%.
Acabar amb els privilegis i la concentració de poder per frenar la desigualtat
extrema”. A Barcelona, l’han donat a conèixer el director d’Oxfam Intermón a
Catalunya, Francesc Mateu, i Miguel Alba, del departament d’estudis d’aquesta
ONGD, acompanyats pel president del Cercle d’Economia, Antón Costas. L’informe
estarà sobre la taula del Fòrum Econòmic Mundial que se celebrarà a Davos, de
dimecres a dissabte vinents.
Les dades són tan contundents que contradir-les és
absurd. Ho contrasta el dibuixant “El Roto” en un acudit on dos representants
de la classe alta les comenten i un d’ells conclou que “cal prohibir les
Matemàtiques”. Xifres que no procedeixen de cap reunió d’activistes
anti-sistema sinó de la llista de multimilionaris de la revista Forbes, els
serveis d’estudis d’entitats financers com Credit Suisse o l’Institut d’Estadística
de Catalunya.
Catalunya no és, clar, una excepció a aquesta norma de
creixement progressiu de la desigualtat al Planeta. El 2014, el català més ric
tenia un patrimoni que equivalia a la renda anual de 150.000 famílies de classe
mitjana. L’any passat, el patrimoni de les vint fortunes catalanes majors va
créixer un 34% mentre el conjunt de la societat es mantenia estancada o s’empobria.
I a Espanya, la mateixa música. El patrimoni dels 20
espanyols més rics va créixer un 15% l’any passat mentre que el del 99% restant
va disminuir un 15%. L’1% dels espanyols va concentrar l’any passat la mateixa
riquesa que el 80% més pobre. Espanya és el país de l’OCDE on més ha crescut la
desigualtat des de l’inici de la crisi, només per darrere de Xipre. Oxfam
considera que aquesta dinàmica posa en perill els esforços realitzats els
darrers 25 anys en la lluita contra la pobresa.
Antón Costas, que considera que hi ha versions del
capitalisme que podrien fer front a aquesta deriva injusta, assegura, però, que
“el mercat no resol el problema de la desigualtat”. Calen decisions polítiques que
el regulin i li marquin els límits. És allò que recordarà Oxfam Intermón al Fòrum
de Davos i que demana tant al nou govern catalá com al que està pendent de
formació a Espanya.
Davos, a Suïssa, és l’escenari adequat per escampar les
crítiques contra els paradisos fiscals incloses a l’informe d’Oxfam. A aquests
paradisos s’hi amaguen 7,6 bilions de dòlars de particulars, la qual cosa
suposa unes pèrdues d’ingressos fiscals de 190.000 milions. “Nou de cada deu de
les empreses més grans del món, entre elles les que donen suport a aquesta
edició del Fòrum Econòmic Mundial, són presents en almenys un paradís fiscal”,
recorda l’ONGD. La solució a un món que camina cap a una desigualtat creixent
difícilment sortirà d’aquest Fòrum, clar.
Siscu Baiges
No hay comentarios:
Publicar un comentario