El periodista Gil Toll aposta per “Una vida wiki”

Una existència millor és possible i necessària

Pot semblar mentida, tal i com va el món els darrers anys, però hi ha gent que detecta realitats, detalls que conviden a l’optimisme sobre el futur. És el cas del periodista Gil Toll, que en el seu llibre “Una vida wiki” ('Pagès Editors') assegura que hi ha “una esperança de canvi cap a un nou marc, que es comença a qualificar de post-capitalisme”. Toll va escriure el llibre abans que Donald Trump fos elegit president dels Estats Units, cirereta que tanca el seguit de despropòsits, injustícies i agressions als drets humans que hem viscut el 2016. Però ben segur que aquest fet no l’ha fet canviar la convicció que no tot està perdut i que els que aspiren a veure i viure en un món millor no tenen perquè llençar la tovallola.

“Una vida wiki” és el resultat de deu anys de treball de Gil Toll al programa “Valor afegit”, de TV3, i dels trenta anys que porta, en total, a la televisió autonòmica catalana, amb una dedicació especial als temes econòmics. Sap com funciona l’economia capitalista, la que hem mamat tota la nostra vida, i deixa entendre que aquest sistema mostra símptomes d’esgotament i que, més aviat o més tard,n’acabarà apareixent un de diferent, de més just, on la col·laboració estigui més present i millor valorada que la competència.

“Ara i aquí és possible caminar cap a una vida ‘wiki’, una vida viscuda de manera col·laborativa”, conclou a la introducció. Una conclusió inicial que ens acompanyarà al llarg d’un llibre que recull, de primera mà, les iniciatives que plantegen alternatives de funcionament en tots els sectors de producció, creació i consum. Toll ens fa viatjar del sexe a l’alimentació, de l’habitatge a l’educació, de la mobilitat a la feina, de les finances ètiques al lleure, sense oblidar la participació política i el quasi omnipresent ús de les xarxes socials.

Si algun dia, Gil Toll s’anima a escriure les seves memòries ja tindrà una bona part de la feina feta. El veiem viatjant a Alemanya per demanar explicacions de la política d’austeritat imposada estúpidament i egoistament a la resta d’Europa per aquest país, explicant-nos perquè s’ha animat a compartir cotxe (en temps d’anglicismes n’hi diem ‘car sharing’), apuntant-se a una empresa d’assegurances amb etiqueta ‘ètica i solidària’ o vivint en un pis construït per una cooperativa d’habitatges.

   Albert Closas, Xavier Martínez Celorrio, Gil Toll i Pere Rusiñol, a l'acte de presentació de "Una vida wiki" a la Llibreria Alibri, a Barcelona

Com a bon periodista, no ens dibuixa una realitat de bons cooperativistes contra capitalistes dolents. Sap que no tot són flors i violes en el món de l’activisme col·laboratiu i assenyala alguns dels seus errors, limitacions i fracassos.

Però vist que el fracàs del neoliberalisme i el capitalisme està constatat si del que parlem és de bastir societats on la gent visqui amb dignitat, seguretat, tranquil·litat i il·lusió pel futur immediat, les propostes que ens posa Toll davant els ulls són la via imprescindible a explorar. Llegir “Una vida wiki” és una crida a replantejar-se molts hàbits que massa gent considera intocables però, sobretot, un antídot perfecte i imprescindible contra el pessimisme de donar per fet que estem condemnats a viure competint en comptes de compartint.

Siscu Baiges