Lluís Miquel Alegret
En una organització les persones que realitzen bé el seu treball són
promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que
arriben al seu nivell d'incompetència. Laurence J.
Peter (1969)
Aquesta afirmació, coneguda com a “Principi de
Peter” és en resum el que es pot dir que,
al meu entendre, passa a la Unitat de programació de quiròfans, o com es digui
oficialment, de l’Hospital del Vall d’Hebron. M’explico:
Dilluns 10 d’octubre vaig ser convocat a les
07:00h per sotmetre’m a una intervenció. Val a dir que aquesta intervenció ja
havia estat programada per quinze dies abans però finalment va ser ajornada i
jo només vaig ser-hi informat el dia anterior quan em feia les proves
preoperatòries ... i això perquè, a instàncies meves, des del departament de la
meva especialitat van trucar per saber què passava i per què no m’havien
trucat.
Dilluns, deia, quan ja estava totalment preparat,
havent passat tot el protocol d’ingrés i a la llitera camí dels quiròfans, es rep una
trucada a ingressos des de quiròfans anul·lant la intervenció. Els motius adduïts pel
pobre resident de l’especialitat a qui van enviar i va haver de donar la
cara davant les 3 persones que estàvem
en aquella situació eren “que no hi havia personal de quiròfans”. Això aproximadament uns 10 minut abans de
començar la primera intervenció, la meva, amb l’equip de cirurgians ja
preparat. Òbviament tothom atònit. A
ingressos em diuen que de tant en tant això passa. Sí, aquí passa alguna cosa.
Un pot entendre que les retallades fan molt de
mal, que els gestors dels hospital han de fer mans i mànigues amb els recursos
de què hi disposen i que el personal sanitari té els seus drets laborals que
han de ser respectats. Però si, com sembla que és el cas, el personal de
quiròfans havia treballat el cap de setmana anterior perquè es van haver de fer
molts transplantaments i no hi havia personal per substituir-lo: Com es
possible que des de programació això no s’hagi previst i no s’avisi el dia
anterior als pacients i als mateixos equips mèdics que hi han d’intervenir? Què
els hi hauria costat d'avisar diumenge que no hi anéssim si ja sabien que
dilluns no tindrien personal de quiròfan? Com es pot cancel·lar una operació
quan ja m'estaven baixant en la llitera cap a quiròfans? On és l’empatia envers
els pacients?
Els preocupa el cost psicològic i material que això significa per
al pacients i familiars que han d’acompanyar? No, per a ells els pacients no
som més que números d'una llista. Penseu que s'hi han dignat a excusar-se? No, s'hi han quedat tan amples. I
la deontologia, on és?.
Això no és un tema de diners, és pura desídia
i incompetència de qui hi sigui el responsable i per això cal denunciar-ho. Com
comentava una amiga meva del sector sanitari quan li ho explicava: “...i quina
imatge donem de la sanitat pública!” dons sí, quina imatge...
Al web de Vall d’Hebron es pot llegir
l’eslògan “Sempre, el pacient primer”. Sona a broma. Davant de tanta iniquitat,
a l’usuari només ens queda el dret a la protesta. Ara toca als gestors i
responsables intervenir-hi, demanar-ne explicacions, identificar on són les
disfuncions i corregir-les. I si cal, recol·locar els responsables d’aquests
fets en algun lloc on tornin a ser competents. És tan senzill com això. Hi intervindran?
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller
de Salut, Toni Comín van inaugurar fa uns dies els nous quiròfans
de la Vall d'Hebron amb gran difusió mediàtica
No hay comentarios:
Publicar un comentario