Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la Terra?

  

“En l’actualitat hi ha una forta ofensiva, per part dels grans poders privats, per aconseguir ampliar al màxim la quota de riquesa social susceptible de ser privatitzada. Des de la dècada dels setanta assistim a una lluita ferotge per part del capital per penetrar en tots els àmbits de la vida susceptibles de generar beneficis. És així com els recursos naturals, els drets socials i el conjunt del patrimoni productiu col·lectiu es troben en el punt de mira dels interessos privats”. Aquesta és la realitat que veu i denuncia Josep Manel Busqueta, membre del col·lectiu Seminari d’Economia Crítica Taifa, en el pròleg del llibre “Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la Terra” (Tigre de paper edicions). 

Estem davant una antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat, que els editors proposen com a “reconeixement al treball intel·lectual de totes aquelles activistes que, a contracorrent, tot i seguir el corrent de la lògica i el sentit comú més essencial, qüestionen les bases de l’explotació capitalista patriarcal per tal de pensar i repensar una societat basada en l’equitat i el benefici col·lectiu, i a aquelles editorials, periòdics, portals web i altres projectes comunicatius que treballen per a la seva difusió”.

Per les tres-centes planes d’aquesta antologia hi desfilen veus velles i noves, s’alternen Karl Marx, Lenin, Francesc Ferrer i Guàrdia, Rosa Luxemburg, Ernesto ‘Che’ Guevara i Ralph Miliband amb Albert Sales, Gustavo Duch, Alicia Stürtze, Arnau Carné, Josep Ribera, Miguel López Crespi, Maria Colera, Silvia Federici, Joan Planas o Josep Cònsola.

És un esforç de compendi d’idees, anàlisis i propostes sobre com superar el sistema capitalista, la propietat privada i el treball assalariat i precaritzat. Un esforç dels editors que cal agrair i compensar recuperant les lectures ja acumulades d’autors clàssics i endinsant-se en les dels nous analistes d’una societat patriarcal capitalista que, com diu Milliband en l’epíleg del llibre, és incompatible amb l’abolició del treball assalariat i amb la construcció d’una convivència humana sana i solidària.

Siscu Baiges