La lluita per la pau de les dones sirianes, Premi ICIP Construcció de Pau 2025

 

L’organització “Women Now for Development” rep el guardó en un acte al Parlament de Catalunya pel seu suport a les dones de Síria davant la violència i la repressió.

 

“Aquest reconeixement ens dona força per seguir lluitant i transformar el dolor en acció”, afirmen les guardonades sirianes

 

Aquest dijous 18 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 a l’organització de dones de Síria “Women Now for Development”. El guardó reconeix aquesta xarxa d’entitats per la tasca de “suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.

 

L’acte ha estat inaugurat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha destacat la importància de “significar les persones i entitats que treballen a contracorrent, posant en valor la dignitat”, essència del Premi ICIP. En l’actual context convuls per a la pau, Masllorens ha lamentat la manca d’acció per la prevenció de conflictes i la necessitat de treballa per la pau: “No prevenir significa renunciar a analitzar en profunditat les veritables causes dels conflictes, i això resulta un fracàs col·lectiu de conseqüències devastadores (...). Avui tenim les condicions –de treballar amb un nou paradigma en la resolució dels conflictes entre comunitats, pobles, nacions i estats. Un paradigma inèdit però no impossible, que anomenem cultura de pau, un món sense misèria, més just i igualitari”·

 

Seguidament, el poeta i traductor palestí d’origen sirià, Mohamad Bitari, ha glossat l’organització premiada i ha destacat que el Premi ICIP “és un homenatge a la memòria de les dones sirianes, i a tot el que han ofert per un país més just, lliure i segur. És també un homenatge a tota dona al món que ha refusat ser només víctima, i ha escollit ser activa, valenta i transformadora”.

 

En el discurs de la glossa, Mohamad Bitari, ha recordat un bon nombre de dones sirianes que han marcat la resistència siriana, amb el seu activisme social i polític. Dones, moltes d’elles, que han sofert la repressió del règim sirià i que han rebut suport i protecció de “Women Now for Development”

 

Per part de l’entitat premiada, han rebut el guardó la directora executiva Lubna Alkanawati i la directora de l’organització al Líban, Roulah Al Rekbie. En el seu discurs d’agraïment, han posat de manifest la repressió i desplaçament que han patit les dones sirianes durant dècades i han destacat que el Premi ICIP fa visible la seva lluita i posa al centre les dones en la construcció de pau: “Aquest reconeixement ens dona força per continuar endavant, per transformar el dolor en acció. Ens recorda que la lluita no continua, que continuarem treballant per garantir que les dones sirianes tinguin veu per elles mateixes”, ha dit Al Rekbie. Al seu torn, Alkanawati ha dedicat el guardó a les “dones de Síria, el Sudan, Palestina, Iemen, Iran i Afganistan, i de tots els indrets on les dones patim l’ocupació, la radicalitat i el patriarcat”. L’organització destinarà el guardó a finançar programes de suport a supervivents de violència sexual.

 

El president del Parlament, Josep Rull, ha clausurat la cerimònia amb paraules d’agraïment a l’ICIP i a l’organització premiada. “El d’avui és un acte de reconeixement, d’esperança i de dignitat col·lectiva”, ha dit. Rull ha lloat la tasca de “Women Now for Development” en el context de repressió i violència a Síria, i també l’ICIP per la qualitat del Premi Construcció de Pau.

 

Solidaritat amb Palestina

 

El genocidi contra el poble palestí ha estat molt present al llarg de la cerimònia. El president de l’ICIP ha començat la seva intervenció amb un moment de silenci en solidaritat amb Palestina, i els assistents de l’acte han seguit l’acció dempeus. També el poeta Mohamad Bitari Bitari ha tingut un record per per al poble de Gaza “sotmès a un genocidi sistemàtic i una agressió constant que persisteix dia rere dia davant els ulls del món”.

 

L’obertura i tancament de la cerimònia ha comptat amb l’actuació musical del duet d’origen sirià Athrodeel.

Carla Simón cierra la trilogía sobre sus orígenes con una intimista e imaginativa ‘Romería’

 

“El cine me permite inventar los recuerdos que no tengo”, ha declarado Carla Simón en una entrevista reciente de promoción de su última película, Romería. Con ella, la directora cierra la trilogía en la que echa una mirada a sus orígenes y a su infancia y adolescencia. Tras Verano 1993 y Alcarràs, Simón explica que ha dejado volar un poco más la imaginación y ha utilizado el cine “como una herramienta para crear algo que no es real, pero podría haberlo sido”. Y así es. Romería deja en el aire alguna incertidumbre sobre si todo lo que narra responde exactamente a lo que vivieron sus padres en la Galicia herida por las drogas que les quitaron la vida en los años noranta del siglo pasado. Pero uno intuye que la realidad fue muy cercana a lo que nos describe Simón en esta película.

Los castings de sus películas son siempre muy trabajados. Y no faltan las sorpresas como el encargo del papel principal de Romería a una chica recién llegada de una excursión de boy scouts cuando ya el tiempo para cerrar el casting apremiaba. Llúcia García, esa chica, interpreta una Carla Simón adolescente de lo más convincente, a menudo desdoblada en su propia madre. Junto a ella está Mitch Robles, en un doble papel de padre y de primo, y un amplio elenco en el que destacan Tristán Ulloa, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido o Sara Casasnovas.   

El mar y las costas gallegas son un marco ideal para que luzca la fotografía de Heléne Louvart y la música, dirigida por Ernest Pipó, hermano de la directora, cumple perfectamente la función de subrayar el dramatismo, la tensión y las escenas lúdicas de la película.

Simón ha conseguido reunir para Romería la colaboración y el apoyo de diversas productoras, administraciones y televisiones que han apostado, acertadamente, por su propuesta. De hecho, estamos ante una coproducción hispano-alemana en la que Elastica Films, la tradicional productora que impulsa los proyectos de Simón, lidera un grupo de promotores que incluye a Ventall Cinema, Dos Soles Media, Movistar Plus+, RTVE, 3Cat i ZDF/Arte.

Carla Simón pone punto final así una etapa de introspección y abre una nueva en la que anuncia la preparación de un musical flamenco. “He cerrado un ciclo de películas que tienen que ver con mis familias, que son muy grandes, que son muy personales y ahora me apetece probar cosas diferentes”, ha declarado.

De momento, mientras esperamos a la nueva Carla Simón, tenemos esta Romería que nos invita a recorrer y ver en las salas de cine a partir del 5 de setiembre.  

Carla Simón tanca la trilogia sobre els seus orígens amb una intimista i imaginativa 'Romeria'

 

“El cinema em permet inventar els records que no tinc”, ha declarat Carla Simón en una entrevista recent de promoció de la seva última pel·lícula, Romería. Amb ella, la directora tanca la trilogia en què fa una mirada als seus orígens i a la seva infància i adolescència. Després d'Estiu 1993 i Alcarràs, Simón explica que ha deixat volar una mica més la imaginació i ha utilitzat el cinema “com una eina per crear una cosa que no és real, però ho podria haver estat”. I així és. Romería deixa en l'aire alguna incertesa sobre si tot el que narra respon exactament al que van viure els seus pares a la Galícia ferida per les drogues que els van treure la vida als anys noranta del segle passat. Però s’intueix que la realitat va ser molt propera al que ens descriu Simón en aquesta pel·lícula.

Els càstings de les seves pel·lícules són sempre molt treballats. I no falten les sorpreses com l'encàrrec del paper principal de Romeria a una noia trobada quan tornava d'una excursió de boy scouts quan ja el temps per tancar el càsting s’acabava. Llúcia García, aquesta noia, interpreta una Carla Simón adolescent molt convincent, sovint desdoblada en la seva pròpia mare. Al seu costat hi ha Mitch Robles, en un doble paper de pare i de cosí, i un ampli elenc en què destaquen Tristán Ulloa, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novàs, José Ángel Egido o Sara Casasnovas.

El mar i les costes gallegues són un marc ideal perquè llueixi la fotografia de Heléne Louvart i la música, dirigida per Ernest Pipó, germà de la directora, compleix perfectament la funció de subratllar el dramatisme, la tensió i les escenes lúdiques de la pel·lícula.

Simón ha aconseguit reunir per a Romeria la col·laboració i el suport de diverses productores, administracions i televisions que han apostat, encertadament, per la seva proposta. De fet, estem davant d'una coproducció hispanoalemanya en què Elastica Films, la tradicional productora que impulsa els projectes de Simón, lidera un grup de promotors que inclou Ventall Cinema, Dos Soles Media, Movistar Plus+, RTVE, 3Cat i ZDF/Arte.

Carla Simón posa punt i final així una etapa d'introspecció i n’obre una de nova en què anuncia la preparació d'un musical flamenc. "He tancat un cicle de pel·lícules que tenen a veure amb les meves famílies, que són molt grans, que són molt personals i ara em ve de gust provar coses diferents", ha declarat.

De moment, mentre esperem la nova Carla Simón, tenim aquesta Romería que ens convida a recórrer i veure a les sales de cinema a partir del 5 de setembre.

“Miraflores”, un experimento literario que conviene disfrutar

 

El historiador y antropólogo Nicolás Cortés Riojano se ha atrevido con “Miraflores. Suite urbana para mezzosoprano” (Círculo Rojo) a hacer una incursión en lo que podríamos calificar como un recurso literario poco frecuente: la mezcla en sus trescientas páginas de varios libros en uno solo. Esa es la impresión que uno tiene cuando va avanzando en la lectura de este texto que se percibe como enormemente cuidado.

En “Miraflores” encontramos un poco de todo. Está la historia reciente y actual de la ciudad en la que nació el autor, convenientemente cambiada de nombre pero que todos identificamos. También hay alusiones a la política reciente de Catalunya entremezcladas con historias de serie negra y relatos de alto contenido sexual. La labor como responsable público de Cooperación Internacional que ha desempeñado y sigue desempeñando hoy se deja ver en parte del texto.

La literatura, el cine, la poesía, la música forman parte también del acervo cultural del que echa mano Cortés para adentrarnos en sus reflexiones y citas abundantes. Viajamos de Simone de Beauvoir a Billie Holiday pasando por Juan Marsé, Friedrich Nietzsche, Josep Pla, Montserrat Roig, Manuel Vázquez Montalbán, Virginia Woolf, William Shakespeare, Orson Welles, Marlon Brando, Carmen Amaya, Juan Marsé, Salvador Dalí, Ernest Hemingway, Anton Chéjov o Charles Bukowski.

En sus apuntes políticos, en los que detectamos su aversión hacia el procés, aparecen personajes del pasado como el ex-alcalde de Barcelona José María Porcioles y del presente como Oriol Pujol, el hijo que había de substituir a Jordi Pujol en la presidencia de Catalunya y al que la corrupción se llevó por delante. Aparece también el Pacto del Majestic que llevó a Aznar a la presidencia del gobierno español gracias a los votos de los diputados del partido del presidente Pujol que impartió lecciones de honestidad antes de reconocer que mantuvo una fortuna ocultada al fisco todo el tiempo que estuvo al frente de Catalunya. Nada más y nada menos que 23 años. Lehman Brothers o Goldman Sachs son también los malos de una narración en la que no faltan los violentos sin escrúpulos ni luchadores por la justicia y gente de buena fe.

En definitiva, un libro que se lee bien, que se disfruta mejor y que nos descubre a un autor, nacido en 1966, que seguro que nos ofrecerá nuevas “suites urbanas” a las que hincarles el diente.   

Barcelona es prepara per a la gran Festa Nacional de l’Equador i els premis “Ecuador Moves the World”

                                                          

Espanya acollirà la primera edició dels premis “Ecuador Moves the World” i la tradicional Festa Nacional de l’Equador, que reunirà més de 20.000 persones.

La ciutat de Barcelona viurà dos dies de celebració en honor a l’Equador i la seva gent. La primera edició dels premis “Ecuador Moves the World”, el divendres 1 d’agost, i la 17a edició de la Festa Nacional de l’Equador, el diumenge 3 d’agost, marcaran una agenda cultural, institucional i artística sense precedents, organitzada per la Cambra Internacional de Comerç i Turisme – Associació Equatoriana Catalana (CICTAEC), presidida per Flor Andino.

Aquests esdeveniments tenen com a objectiu enaltir la identitat nacional i projectar el talent equatorià a nivell global.

Uns premis que travessen fronteres

Els premis “Ecuador Moves the World” neixen com un reconeixement als equatorians que han representat el país amb excel·lència arreu del món. Barcelona és la ciutat escollida per acollir aquesta primera edició, que es replicarà a altres països en els pròxims anys. La cerimònia tindrà lloc el divendres 1 d’agost, com a preludi de la tradicional Festa Nacional de l’Equador.

Els guardonats d’aquesta primera edició són:

● Ivonne Baki, ambaixadora de l’Equador als EUA, per la seva gestió diplomàtica i cultural.

● José Miguel Yúnez, alcalde de Samborondón, pel seu lideratge en desenvolupament urbà i

gestió pública.

● Juan Fernando Velasco, per la seva trajectòria artística i la seva contribució a la identitat

musical.

● Moisés Caicedo, pel seu rendiment internacional en el futbol professional.

● María del Carmen Aguayo, per la seva trajectòria al capdavant de Miss Universe Ecuador.

● Danilo Carrera, actor, per la seva carrera internacional.

● Vito Muñoz, empresari i comunicador, pel seu llegat en els mitjans i la seva contribució a la

imatge del país.

● Les Dames d’Or, per la seva trajectòria com a grup musical femení.

● Gerardo Morán, per la seva carrera artística.

● Johanna Ordóñez, per la seva trajectòria esportiva com a atleta.

 

“Aquests premis són una forma d’agrair a aquells que eleven el nom de l’Equador des de les seves trinxeres. Són veritables ambaixadors del talent i de l’esforç equatorià al món”, va afirmar Flor Andino, presidenta de CICTAEC.

La cerimònia serà transmesa a l’Equador a través de VITO TVO, canal oficial de l’esdeveniment. Festa Nacional de l’Equador: moda, cultura i comunitat

El diumenge 3 d’agost a partir de les 13h00, l’Esplanada del Fòrum de Barcelona acollirà la 17a edició de la Festa Nacional de l’Equador, una de les trobades culturals més multitudinàries de la comunitat equatoriana a Europa, amb més de 20.000 assistents esperats.

La jornada comptarà amb actuacions musicals de Juan Fernando Velasco, Gerardo Morán, Las Damas de Oro, Grupo Deseo, Danilo Carrera, i molts més artistes. Serà animada per Gabriela Díaz i Carlos Luis Andrade, amb la participació destacada de Kevin Amaguaña i les reines de bellesa: Georgette Kalil, Eunice Rivadeneira, Dagmar Prieto i Delary Stoffers.

A més, es durà a terme un espai especial dedicat a la moda equatoriana (vestimenta típica) amb la participació de set dissenyadors nacionals: María del Mar Proaño, Marjorie Andrade, Jefferson Vera, Darwin Vaca, Manuel Loor, Marlluri Bonilla i Delia Torres, que presentaran les seves col·leccions davant mitjans i convidats internacionals.

Les entrades anticipades tenen un cost de 16,65 € i es poden adquirir fins al 2 d’agost a través de El Corte Inglés (presencial o en línia). El dia de l’esdeveniment, el preu serà de 20 €.

Aquesta gran cita cultural reafirma a Barcelona com a epicentre de la identitat equatoriana a Europa, unint art, tradició, orgull i comunitat.

 

Accionistes i entitats socials exigeixen responsabilitat climàtica i social a Inditex durant la Junta d’Accionistes

 

Aquest dimarts 15 de juliol, coincidint amb la Junta d’Accionistes d’Inditex a Galícia, entitats de la campanya internacional CleanClothes Campaign i la Fundació Finances Ètiques alcen la veu per denunciar les greus vulneracions socials i ambientals que amaga el model de negoci del gegant de la  moda ràpida.

Amb el suport de la xarxa Shareholders for Change, les entitats participen en laJunta representant més de 25.000 milions d’euros en actius financers i més de56.000 accions d’Inditex

Paral·lelament, organitzen accions de carrer en ciutats com Barcelona i Milà per fer arribar un missatge clar: “Inditex, feu-vos responsables del planeta i dels drets de les vostres treballadores.”

Salaris de misèria i persecució sindical a Bangladesh

La coalició d'entitats internacionals denuncia la repressió a milers de treballadores del tèxtil a Bangladesh, que el novembre de 2023 van sortir al carrer per reclamar un salari digne

. La resposta van ser acomiadaments, l’assassinat de quatre treballadores i més de 40.000 persones encausades, de les quals 3.000 encara s’enfronten a càrrecs penals.

Les demandes a Inditex són la retirada de càrrecs penals en les seves fàbriques proveïdores, la readmissió de les persones acomiadades i la garantia de llibertat sindical en la seva cadena de subministrament. 

Fins ara, Primark és l’única empresa que ha actuat amb contundència per protegir les seves treballadores. Les entitats insten Inditex a fer el mateix.

Inditex s’està carregant el planeta

Les entitats també denuncien l’ús massiu del transport aeri per part d’Inditex, una pràctica insostenible que, segons l’informe de Public Eye, ha fet créixer les emissions un 10% només l’últim any

Aquesta logística exprés, que implica fins a 32 vols setmanals des de Saragossa amb 100 tones de roba, contribueix a fer que el transport representi ja un 20% de la petjada climàtica d’una sola peça de Zara.

Malgrat les promeses de sostenibilitat, les emissions relacionades amb el transport van augmentar un 37% el 2023, arribant a gairebé 2.000 quilotones de CO₂

Les entitats reclamen a Inditex que posi fi al transport aeri sistemàtic, publiqui dades detallades sobre les emissions i estableixi objectius concrets i verificables per reduir-les, seguint l’exemple de companyies com H&M.

Un model que alimenta el col·lapse

Des de Setem Catalunya (campanya Roba Neta) i les entitats internacionals, es denuncia un model de negoci basat en el greenwashing, la sobreproducció i l’explotació laboral.

“Els accionistes d’Inditex tenen l’oportunitat i la responsabilitat de fer canviar el rumb de l’empresa. La responsabilitat empresarial ha d’anar més enllà dels eslògans i garantir els drets humans i el respecte pel planeta”, conclouen les entitats convocants.

Omar l'Akkad: "No vull formar part d'un sistema que accepta horrors de la magnitud que estem veient a Gaza"

 

         

Omar l'Akkad és un periodista i novel·lista nascut a Egipte, criat a Qatar que ara viu a Portland, als Estats Units, després d'una etapa en què va residir al Canadà. El gener del 2025 va publicar un llibre amb un títol tan llarg com precís: “Algun dia, quan no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra”. És el text del post que va pujar a X el 25 d'octubre del 2023, tres setmanes després del bombardeig amb què Israel va arrasar la franja de Gaza com a resposta a l'atac comès per Hamàs 18 dies abans durant la celebració del festival Nova a Israel, en què va assassinar unes 1.200 persones. El que va venir després, el genocidi de Gaza, és el que descriu El Akkad al seu llibre.

A la presentació que s'ha fet al CCCB d'aquesta obra, publicada per L’Altra Editorial en català i Libros del Kultrum en castellà, Omar l'Akkad ha mostrat la seva frustració pel silenci i la manca d'una resposta contundent al genocidi per part de la comunitat internacional. "No vull formar part d´un sistema que accepta horrors de la magnitud que estem veient a Gaza", ha dit en comentar les imatges de nens famolencs demanant menjar desesperadament, d’una nena amb el cent per cent del seu cos cremat a resultes d’un bombardeig israelià o la d’una altra nena, de 9 anys, assassinada després de rebre 355 bales de soldats d’aquest país. "Això em fa pensar què dimonis significa ser humà. No sé com encaixar-ho, com relacionar-m'hi. Sento no poder dir res més", ha lamentat.

Als Estats Units, es dóna el mateix fenomen que denuncia a molts països: una denúncia del genocidi a Palestina que no va més enllà, no comporta accions concretes. Ha explicat que a Portland, una ciutat progressista, moltes cases tenen penjades banderes de “Black lives matter” però que no hi ha cap persona negra vivint en quinze quilòmetres a la rodona. A Qatar, on va fer uns cursets recentment, hi ha banderes palestines penjades d'alguns edificis però és una dictadura que només vol acontentar els seus ciutadans sense anar més enllà. “Hi ha una gran desconnexió entre la ràbia de la gent i allò que els governs fan”, diu.

Diposita la seva esperança en gent com la que acudeix a les presentacions del llibre. És una gent que, davant d'un sistema que falla, arrisca les carreres, la integritat física, a ser arrestada per denunciar les atrocitats que estem veient des de fa dos anys.

L'administració Trump l'ha emprès contra els que protesten als carrers o als mitjans de comunicació contra el genocidi a Palestina. L'Akkad tornarà als Estats Units aviat i abans de sortir del país va consultar amb un advocat expert en emigració quin risc corria pels articles i llibres com el que acaba de presentar. Ho va fer malgrat que ell és ciutadà americà i té un accent que l'acredita com a tal. El seu advocat li va dir que aquest accent evitarà que l'arrestin o intentin expulsar-lo del país. “De moment, no ha vingut ningú de l'Agència Federal a la porta de casa meva”, explica, encara que amb Trump no se sap mai. Té clar, malgrat tot, que no llençarà la tovallola.

"No em sento a casa a Occident i m'agradaria deixar-ho estar però no ho puc fer per responsabilitat. No puc estar callat davant aquests fets", ha conclòs.